L’impacte acumulat del dèficit d’inversions de l’Estat va restar al PIB català 9,8 punts en el període 2002-2017 (23.820M€, en valors de l’any 2018). Així ho conclou un estudi elaborat conjuntament per la Generalitat i AQR-Lab (Universitat de Barcelona), que busca mesurar un doble impacte: el de la baixa execució de les inversions pressupostades per l’Estat a Catalunya (una problemàtica especialment acusada des del 2010) i el de la gran distància entre la inversió pressupostada i el pes econòmic de Catalunya sobre el conjunt de l’Estat.

Per avaluar els efectes de la inversió pública en infraestructures sobre l’economia catalana, s’analitza la inversió del grup Foment a Catalunya, que suposa el gruix de les inversions efectuades pel conjunt del sector públic estatal. L’estudi utilitza una eina de simulació de polítiques econòmiques desenvolupada per la Comissió Europea, el model QUEST-CT adaptat a l’economia catalana, que no només permet estimar l’impacte de les inversions addicionals sobre el PIB en termes agregats sinó també l’efecte sobre els seus components (com el consum o la inversió privada) i l’ocupació.

Per fer l’estudi es plantegen tres escenaris:

Publicitat
Publicitat
  • Escenari 1: se simula un grau d’execució de la inversió del grup Foment a Catalunya equivalent al de la mitjana de la resta de l’Estat (85,1%, davant el 74,8% de mitjana a Catalunya). En aquesta primera simulació, la inversió pública anual del grup Foment a Catalunya augmentaria en 243 M€ del 2018 (0,1% del PIB) i això es traduiria en un PIB 0,3 punts superior al final del període d’aplicació (2017).
  • Escenari 2: se simula un grau d’execució del 100%, és a dir, el cas on s’hagués executat tota la inversió pressupostada. Aquest escenari implicaria un augment de la inversió pública anual de 524 M€ del 2018 (0,2% del PIB) que resultaria en un PIB del 2017 0,6 punts superior a l’observat.
  • Escenari 3: se simula l’impacte d’una inversió pública del grup Foment a Catalunya equivalent al pes econòmic de Catalunya (19%), davant el 15% de mitjana actual. La inversió pública anual s’incrementaria en 967 M€ del 2018 (0,4% del PIB) i això elevaria el PIB del 2017 en 1,1 punts.

Així doncs, si durant el període 2002-2017 l’Estat hagués invertit a Catalunya el que li pertoca segons el seu pes econòmic (15.476 M€ addicionals), el 2017 el PIB hagués estat un 1,1% superior a l’observat. Aquest resultat s’explica no només per l’efecte directe d’un augment de la inversió pública sobre el PIB, sinó també per un augment de la inversió privada (efecte crowding-in) i de les exportacions. L’anàlisi també mostra que el fet que la inversió pública estatal estigui tan lluny de les propostes simulades té efectes sobre l’ocupació. En concret, durant el període 2002-2017 s’haurien deixat de crear entre uns 29.500 i uns 113.000 llocs de treball, segons  l’escenari analitzat.

A partir d’aquí, l’estudi conclou que el cost d’oportunitat acumulat en el conjunt del període 2002-2017 és econòmicament rellevant: 2,6 punts de PIB en l’escenari 1; 5,4 punts PIB en l’escenari 2; i 9,8 punts de PIB en l’escenari 3. Aquestes xifres es tradueixen (en euros del 2018) en 6.319 M€, 13.146 M€ i 23.820 M€, respectivament.

D’acord amb l’estudi, a llarg termini (any 2027), l’impacte de la inversió addicional sobre el PIB es consolidaria en 0,2, 0,4 i 0,7 punts de PIB, respectivament, en funció de l’escenari.

La següent taula sintetitza els resultats de l’estudi: