L‘assassí de masses espanyol Francisco Franco, que gràcies a la massiva ajuda de Hitler i de Mussolini va vèncer militarment la legítima República Espanyola en la Guerra Civil (1936-1939) que ell mateix havia tramat i després va oprimir durant dècades els Països Catalans i el País Basc amb una brutalitat que encara no és coneguda prou per la resta del món, va fer educar des del 1948 el príncep Joan Carles de Borbó i Borbó en l’esperit obertament feixista de la Falange. El 1969 finalment va nomenar-lo com a successor seu.
https://www.spiegel.de/spiegel/print/d-45789123.html
Quan el 25 d’abril del 1974 la Revolució dels Clavells a Portugal va portar l’enfonsament de les velles estructures i l’aparició de noves elits, els antidemòcrates franquistes a Espanya es van preparar per a la previsible mort de Franco i van buscar la possibilitat de conservar el poder i les prebendes tan bé com es pogués i sobretot de manera durable. Després que la mà dreta de Franco, Luís Carrero Blanco, va ser mort el 20 de desembre del 1973 en un atemptat d’ETA, només quedava Joan Carles de Borbó i Borbó com a garantidor de la ‘veritable’ Espanya i la permanència dins de l’Estat espanyol de les ‘colònies’ ibèriques —País Basc, Galícia i Països Catalans—, maltractades contra tot dret humà.
Aquesta comesa la va complir Joan Carles, durant els seus 39 anys de regnat, majoritàriament en el sentit i l’esperit del seu pare ‘educatiu’ Franco, al qual va lloar com a l’home a qui devia tot el que era, encara que una part dels seguidors de Franco li retraguessin públicament «traïció» al franquisme. L’última ordre de Franco als militars els va obligar a absoluta obediència a Joan Carles, i una ordre així del seu «Caudillo» a l’Espanya de llavors va ser acatada amb fidelitat sense esquerdes.
La façana democràtica bastida el 1978 a una Espanya que se seguia caracteritzant per les estructures de poder creades pel franquisme i que fins avui no ha fet cap neteja veritable del passat, va deixar el poder en mans de les antigues elits. L’interrogant sobre el paper del monarca en l’intent de subversió del 23 de febrer del 1981, i que al principi no era gens clar, va ser tapat per una ràpida hagiografia que el va presentar com el presumpte ‘salvador de la jove democràcia espanyola’.
Mentre que una part de la justícia espanyola encara avui és servidora del deep state, vulnera i tergiversa el dret penal i el constitucional com li dóna la gana, per tal d’impedir que el poble català faci ús del dret d’autodeterminació garantit constitucionalment i, fins i tot, condemna un diputat del Parlament Europeu a llargs anys de presó, hi ha de tant en tant jutges i fiscals espanyols que s’esforcen per imposar l’estat de dret. Un jutge que es va tornar perillós per les antigues elits franquistes i conseqüentment va ser condemnat a una inhabilitació d’onze anys, molt criticada internacionalment, va ser Baltasar Garzón, perquè havia indicat, amb tota raó, que les monstruoses violacions dels drets humans comeses durant el règim de terror del «Caudillo de España» Francisco Franco, segons el dret internacional, també vigent a Espanya, no tenen prescripció. A més va iniciar el procés per corrupció «Gürtel», que tot i ser gegantí, va destapar públicament només una petita part de la corrupció endèmica a Espanya.
Després de les conegudes denúncies de corrupció contra ell, el rei Joan Carles va témer de ser condemnat a pena de presó, igual que ho ha estat el seu gendre fa pocs anys. La seva fugida a l’estranger té totes les característiques d’una confessió de culpabilitat. Les proves sembla que són massa aclaparadores. El futur demostrarà si es comportarà com el president català Carles Puigdemont, destituït il·legalment per Espanya, que no ha fugit pas de la justícia, sinó que està permanentment a disposició de la justícia belga i de l’europea, o si, a l’inrevés, defuig d’afrontar la seva responsabilitat.
Per a Espanya, la seva fugida a l’exili obre una oportunitat històrica per abolir la monarquia, imposada per l’assassí de masses Franco i ja per això desacreditada, fer una revisió del passat segons el model alemany («Vergangenheitsbewältigung»), democratitzar definitivament el país i imposar el domini de l’estat de dret contra les antigues elits de l’Audiència Nacional, del Tribunal Suprem, del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial.
https://www.sueddeutsche.de/panorama/spanien-juan-carlos-monarchie-1.4988478
https://www.dw.com/de/kommentar-juan-carlos-der-k%C3%B6nig-von-der-traurigen-gestalt/a-54436363
https://www.nzz.ch/international/zu-geldgierig-ld.1394612
https://www.heise.de/tp/features/Spanien-Koenig-Juan-Carlos-hat-den-Putsch-organisiert-4319643.html
https://www.bbc.com/news/world-europe-53642283
https://www.tdg.ch/soupconne-de-corruption-lex-roi-juan-carlos-quitte-lespagne-225207343948
https://es.reuters.com/article/topNews/idESKCN24Z27W
https://www.dn.pt/mundo/juan-carlos-anuncia-que-vai-deixar-de-viver-em-espanha-12492572.html
https://www.vilaweb.cat/noticies/corinna-larsen-villarejo-trama-marxa-juan-carlos/
https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-joaquin-urias-juan-carlos/
*****************************************
Original aparegut a change.org el 4 d’agost de 2020: https://www.change.org/p/12429466/u/27451793
Traducció de l’alemany al català: Pere Grau i Rovira (Hamburg)
Nota: Els articles citats en altres llengües, sobretot l´article alemany del «Spiegel» de 1969, es poden traduïr fàcilment amb www.deepL.com.
