Benvolguts lectors, amb una calor molt intensa de finals de juliol que ha vingut de cop, escric una mica a contracor un article d’opinió que, després dels greus i lamentables incidents de Llançà del 22 de juny, es feia necessari, tot i que la meva intenció és escriure en termes generals i no focalitzar-ho en cap municipi en concret.
Doncs bé, massa vegades als municipis que tenen la sort de disposar de la mobilitat sostenible i segura en estat pur, anomenada tren convencional, es comenta, d’una manera subliminar, que aquesta mena de transport públic comporta l’arribada als municipis turístics d’una mena de gent que només porta problemes i incivisme. Això, a més de ser completament fals i manipulador, fa una mica de pudor d’odi ètnic i, sobretot, social; és a dir, que forma part d’un pensament polític molt classista, reaccionari i, per descomptat, insostenible. El tren convencional, social i territorial, mai pot ser el detonant de cap incident o brot de violència; el que passa és que, quan hi ha problemes socials molt greus, resulta molt fàcil de trobar un “boc expiatori” de forma simplista per tal de calmar la tensió que es viu provocada per causes molt injustes i molt complexes.
No hi ha dubte que dintre del tren i a les estacions ha de millorar la qüestió de la seguretat, però tinguem en compte que la mobilitat insostenible basada en el cotxe privat té més potencial de risc de violència i tensió que la mobilitat a través del tren convencional; i no esmentem els accidents de trànsit i els atropellaments de vianants, que a més de provocar força morts i ferits tenen un cost per a la seguretat social, per a tots, infinitament més elevat que no pas amb el tren convencional.
El tren convencional i, particularment, la línia social i territorial de la R-11 en el tram de les comarques gironines, a més de patir una històrica manca d’inversions i de manteniment per part de l’Estat espanyol mantes vegades pateix una mena de satanització per part de grups minoritaris caciquils, a voltes molt ocults, que pretenen defensar una mobilitat molt antiquada per tal de mantenir, peti qui peti, els seus interessos poc transparents en aquest estimat territori empordanès. No em cansaré de dir que el tren és vida i equilibri i la carretera implica perillositat i agressivitat. Malauradament el problema social de debò és que massa gent ha d’anar, obligatòriament, en cotxe, però que si tingués oportunitat i el tren convencional fos millor gestionat, modern i hi hagués una veritable política d’abonaments socials que n’abaratís el preu, es passarien immediatament a la mobilitat sostenible i segura. Si us plau, per acabar només vull dir: no satanitzem el tren convencional perquè potser, molt aviat, aquest satanitzadors també hauran de moure’s en tren.
