A Laura Borràs no li perdonen moltes coses i volen escarmentar-la. No li perdonen que sigui dona, que sigui culta, que sigui interessant, que sigui atractiva, que sigui independentista i que sigui catalana. S’hi produeix la condensació d’una sèrie de trets que l’Espanya de la Contrareforma odia visceralment i que al llarg dels segles s’ha anat transmetent de generació en generació.
Una societat masclista, ignorant, mediocre i ominosa no pot acceptar una persona amb aquest perfil.
I acollint-se a un tema menor, que ja va ser investigat pels Mossos d’Esquadra sense resultats concloents, s’ha obert un expedient que porta el segell de la Guàrdia Civil. I ja sabem per experiència que quan afecta temes de polítics independentistes catalans, les diligències segueixen un procés regular: guàrdia civil, fiscalia, tribunal.
Crida l’atenció, en aquest i en tots els casos, que la guàrdia civil (que és un cos militar) intervingui per fer investigacions com a policia judicial, és a dir, com a unitat de serveis als tribunals.
Hi ha una diferència substancial, conceptualment, entre un cos militar, que s’ajusta a un rigorós codi de disciplina i està per protegir els interessos de l’Estat, i unes institucions (policies, mossos, ertzaines) que són servidors públics i la seva obligació és defensar els interessos dels ciutadans. El mateix llenguatge simbòlic el delata quan la guàrdia civil té com a lema “Tot per la Pàtria”. I la pàtria, que és un ens abstracte, permet tota mena d’elucubracions.
Amb un material esbiaixat, apareix el tàndem de moda (senyors Zaragoza i Marchena), que posa en marxa la roda. Tots dos són molt coneguts per la seva història recent en el procés contra els independentistes catalans, però la seva notorietat ve de lluny.
El senyor Marchena va formar part del tribunal que va condemnar l’expresident Atutxa, que més tard (massa tard) el Tribunal Europeu de Drets Humans va desautoritzar; també del tribunal que va ratificar l’absolució del president valencià senyor Camps; del que va reduir substancialment la condemna al president balear senyor Matas, i del que va arxivar la querella presentada contra el ministre Fernández Díaz i el cap de l’oficina antifrau a Catalunya, senyor Alonso, que va destapar les pudors de les clavegueres de l’Estat.
Pel que fa al senyor Zaragoza, cal recordar que com a fiscal en cap de l’Audiència Nacional va signar la instrucció en la qual es feia un canvi en la jurisdicció penal espanyola, amb un nou llistat de delictes a jutjar per part de l’Audiència Nacional que incloïen els de “sedició i rebel·lió”. I que aquesta modificació es va fer uns dies abans que el Parlament de Catalunya fes una declaració explícita d’iniciar un procés constituent per crear un Estat català independent. Com a fiscal també es va oposar al processament dels militars nord-americans acusats de la mort del periodista José Couso.
Hi ha un pas previ en tot aquest trist espectacle i és retirar la immunitat com a diputada a Laura Borràs. Fent pinya, els representants del feixisme explícit de Vox, els del feixisme implícit del PP i Ciutadans i els nacionalistes espanyols del PSOE, donaran la seva aprovació amb alegria. Que alguns demòcrates s’hi oposin permet donar l’aparença d’un Estat democràtic. Que els autonomistes d’ERC (cada dia més mongívols) dubtin de la seva posició, no és més que un altre signe de la seva baixesa moral. Que la CUP dispari i expressi així la seva confusió ideològica és alguna cosa a la qual ja estem acostumats.
Laura Borràs serà condemnada, per ser dona, per ser culta, per ser interessant, per ser atractiva, per ser catalana i, sobretot, per ser independentista.
Un brindis per aquesta valenta dona!
