Se’n diu democràcia

Finalment ja som en aquell punt on tothom va cap arreu i cap enlloc, almenys en aparença. El campi qui pugui dels darrers dos anys ens fa avergonyir com a poble, ERC totalment entregada al sectarisme del tripartit, treballant des de l’ombra per desfer qualsevol acord de l’1-O i la DUI votada, i la CUP totalment desconeguda, caminant cap a un infantilisme esquerranós, dilapidant tota l’herència de l’esquerra independentista que tants anys va costar als moviments de defensa de la terra, els quals mai van deixar de ser moviments patriòtics i socials, pel que foren creats, tal com de lluita contra el lerrouxisme de PSUC i ICV, en Comú Podem, enemics de l’independentisme, i creats per desmembrar el poble treballador català. El PDeCAT i la part més lliberal i minoritària de JxCat, no han parat de posar bastons a les rodes, del moviment polític que el M.H. president Puigdemont i el govern a l’exili han intentat fornir mitjançant el Consell Nacional per la República, l’únic òrgan fidel a l’1-O i la República Catalana independent votada al Parlament.

Amb aquest panorama polític, hom veu normal l’abatiment de molta gent.
Doncs és precisament ara, quan el poble és més fort que mai, que sabrem amb qui comptem. Només el M.H. president Puigdemont i el Consell per la República, són els representants legals de la República votada l’1-O, que conjuntament amb les entitats populars ANC i CDR i altres moviments de base, som els que hem d’aixecar la DUI, únic camí si no volem ser destruïts per l’Estat feixista espanyol.

Tenim la màxima representació de la Generalitat a les nostres mans i, per tant, el M.H. president Torra sempre pot fer fora a tots els consellers que no vulguin tirar endavant, en contra d’allò per al que van ser escollits i votats, i posar un gabinet de salvació nacional per aixecar la DUI.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

L’1-O té una força brutal davant del món, car fou legal pel Parlament votat pel poble, i destituït per un cop d’estat il·legal. Mantenim les estructures de govern, a Waterloo, amb el M.H. president Puigdemont legítim al capdavant.

Espanya té un sistema corrupte, prevaricador i totalment desacreditat als ulls del món, els seus tribunals no han complert cap mandat d’obligat compliment dels tribunals internacionals.

I ara, ens enfrontem a la pitjor crisi econòmica dels darrers anys. Espanya ja és un estat esmicolat i en fallida. Un moment idoni per aprofitar les revoltes socials per aixecar la República Catalana independent.

Les taules de diàleg ara són fum, per no arribar enlloc i guanyar temps per acabar amb les esperances del poble.

Els presoners polítics són la part més dolorosa de la lluita, ells varen ser empresonats perquè nosaltres continuem el camí marcat per l’1-O. Mai en cap conflicte d’alliberament nacional, l’opinió d’un presoner, per preparat que estigui, es pot prendre com a referent de res, perquè estarà sempre sotmesa, o a la síndrome d’Estocolm, o a la repressió de llurs captors. Dolorosament, els presoners són els efectes col·laterals de la lluita. Han de ser alliberats, és clar, però no escoltats políticament, no serveix a la causa un pensament esclavitzat. És diferent si està exiliat i segueixes en la lluita, ja que llur valor i llibertat de moviments, ens servirà i molt per avançar.

És hora de valorar que tenim els quasi tres milions de vots de l’1-O, quan no hi havia cap líder que ens fes anar a votar. Cadascú de nosaltres és un líder per al seu futur, i cerquem un gestor dels nostres ideals, perquè els gestioni cap a l’objectiu escollit. L’1-O fou molt nítid, proclamar la DUI votada, punt, i res més. Ens varen massacrar però els vàrem derrotar posant les urnes. Això és la unitat popular, vàrem votar i guanyar, sense cap necessitat ni de líders ni partits, només unitat d’acció. En aquí rau la nostra força i victòria. Se’n diu democràcia.

Assumim, doncs, que els líders polítics ens han traït. Fem-los fora, repleguem-nos entorn dels que queden per aixecar la DUI, que és el nostre únic objectiu i mandat del poble. En aquest moment comptem amb Waterloo, el govern a l’exili, i necessitem el M.H. Sr. Puigdemont com a president escollit democràticament, per gestionar el nostre a la República Catalana independent, i proclamar-la legalment, i consolidar així, el que ja fa molt de temps que anhelem i per al que treballem.

1 COMENTARI

  1. Unes reflexions molt encertades. L’única manera de clarificar el panorama són unes eleccions que facin fora del camí els aprofitats, els que van canviant de jec cada cop que ho precisen per continuar als càrrecs.

    El problema és que la màquina mediàtica que s’engegarà per les eleccions catalanes serà brutal, no donarà cap oxigen al sobiranisme autèntic, en farà blanc de les fake news, i oferirà tot l’espai mediàtic als divisors, als de les quotes i negociats, als que només cerquen les engrunes autonòmiques. I no parlo només dels mitjans espanyols, TV3 té comissaris polítics d’ERC.

    Pel que fa a l’Estat espanyol, és cert que està en fallida, però quants règims al món estan en fallida i continuen dempeus, ben vius? Les democràcies àrabs són una pura merda democràtica, però aguanten dempeus, les elits per un costat i la població sotmesa per l’altre. Espanya cada cop s’assembla més a una democràcia àrab.

    Però fins hi tot si l’Estat espanyol caigués sota el pes de la pròpia merda, hi hauria sectors molt influents que voldrien que els catalans ens suméssim a reconstruir-lo en forma de república. Seria l’enèsim engany per a poder continuar xuclant els diners, deslocalitzant empreses, i esclafant la cultura catalana.

    En qualsevol cas, l’espai que resulti de la fractura de JxSi, haurà de jugar molt bé les seves cartes, no tindre por a exposar les misèries de l’Estat, i dir les coses clarament, però sense ofendre als altres sobiranistes, als que encara no han copsat l’engany d’ERC i la inutilitat de la CUP (sempre a punt per fallar en els moments decisius), i als no sobiranistes, que precisen un horitzó d’esperança econòmica i social per ells i per als seus fills.

Comments are closed.