Davant del desbordament d’infeccions el govern vol decomissar també els recursos privats, però la crítica a les mesures d’urgència segueix sent grossa.
“Bona nit” se sent, com aquí, a la catalana Barcelona, des dels balcons de l’Estat espanyol. Per animar-se mútuament amb un aplaudiment comú amb el qual s’honora la feina dels treballadors de sanitat a la crisi del coronavirus.
Des que el cap de govern Pedro Sánchez dissabte al vespre va proclamar l’estat d’alarma, els habitants es comuniquen sovint cridant-se des dels balcons. En el centre de l’atenció està la feina hercúlia dels empleats a les instal·lacions sanitàries, que des de la crisi financera i econòmica han estat afectades durament per retallades i privatitzacions. Igualment es protesta contra la centralització a la capital, on fins ara realment hom no s’ha cobert pas de glòria.
La política d’austeritat es revenja
Quan el vespre cap a les nou, a més a més, el discutit rei es vulgui adreçar a la població per TV, serà rebut amb una cassolada massiva com a protesta. La monarquia, restaurada pel dictador, i el successor nomenat per Franco estan al centre d’una crítica massiva per corrupció.
Mentrestant, Espanya és el país europeu que, després d’Itàlia, és més afectat per la pandèmia i ha avançat mundialment, amb 13.700 infeccions, al quart lloc. Està mal preparada per al Covid-19. Des del 2008, dins de les mesures d’austeritat es van eliminar el 10% dels llits d’hospital. Això ara es revenja.
Espanya té com a terme mitjà una mica menys de 300 llits per 100.000 habitants. D’aquests, uns 60 estan en mans privades. Els sectors rendibles van ser privatitzats, sobretot a les autonomies on els conservadors governen o han governat.
Es destaca especialment la regió capitalina de Madrid on un 28% dels llits d’hospital ja són en mans privades. Aquí governen les dretes des de fa anys. La coalició conservadora rep per això el suport del partit de dreta radical Vox.
Madrid
A Madrid el virus causa especialment estralls. 355 dels 558 morts s’han produït aquí i hi ha gairebé la meitat de tots els infectats. Sembla que 20 persones velles han mort senzillament en una llar d’ancians, i 70 més estan infectades i han estat abandonades a la seva sort pel govern de dretes regional. La llar no ha rebut cap mena de material mèdic. “Els deixen morir sols” ha dit una de les habitants.
Davant d’aquesta situació, al cap de govern, Pedro Sánchez, no li va quedar cap alternativa. Va haver de posar les institucions sanitàries privades i el seu inventari “sota el control” de les autoritats autonòmiques adients, com ha declarat el seu ministre de sanitat Salvador Illa. Les autoritats només poden fer-ne ús dins del marc de l’estat d’alarma i per evitar el col·lapse del sistema sanitari.
Decomís
Però que ara el govern central decomissi a Catalunya material que estava previst per la zona d’infecció aïllada d’Igualada, no ajuda a una millora de les relacions. I que la demanda dels catalans de tancar la regió completament, tampoc no sigui atesa, no ajuda a fer amics.
Certament, a Espanya les despeses per sanitat han tornat a pujar al nivell d’abans de la crisi, però la sanitat havia estat abans molts anys espoliada. Es van estalviar 29 mil milions i 30.000 llocs de treball. Per això ara són reclutats empleats jubilats i estudiants per ajudar a l’atenció sanitària.
Però ja abans de la crisi, Espanya estava molt lluny de complir les recomanacions de l’OMS, de tenir entre 800 i 1000 llits per cada 100.000 habitants. Això tot just ho aconsegueix Alemanya amb penes i treballs.
A Espanya com a terme mitjà són 297, després que des del 2008 se’n suprimís un 11 %. Les millors xifres les té Catalunya amb 470 llits, perquè durant la crisi el govern autonòmic només en va suprimir un 2%.
El govern Sánchez que des de fa setmanes no donava senyals de vida, ara intenta agafar totes les regnes a les seves mans. Amb l’estrany “estat d’alarma” vol demostrar capacitat d’acció. La direcció presa és encertada, però la crítica a les mesures segueix sent molt gran, perquè hom s’ha adormit massa temps i caldrien mesures més massives.
Especialment clar ho ha estat l’expert en infeccions i investigador Oriol Mitjà, que dirigeix un estudi clínic sobre la contenció del virus. Ja fa dies que demana la dimissió del comitè de crisi per “manca de prevenció” i la “incapacitat de predir una epidèmia evitable”. Per ell, tot el país està a la “unitat de cures intensives”, i “és millor canviar de metge abans no sigui tard”.
Fallades
Ell havia demanat ja molt abans mesures enèrgiques, i el febrer va aplaudir la suspensió de la fira del mòbil a Barcelona. “És millor que se’ns recordi per mesures massa dures que no pas per massa febles” va dir ara fa un mes. Ningú no se’l va escoltar i, com ell, segueixen sent ignorats a Madrid els experts que demanen de paralitzar completament totes les activitats al país per dues setmanes, a excepció dels subministraments vitals.
Realment per molta gent és incomprensible que als transports públics de Madrid la gent segueix anant al treball, atapeïts uns amb altres, sense poder respectar la distància d’un metre entre cadascú. A la fàbrica Mercedes al País basc, els treballadors van aconseguir l’aturada de la producció asseguts en vaga.
Com Madrid, Gasteiz també és un focus d’infecció. I que el govern espanyol no hagi tancat la capital regional també és irresponsable i objecte de crítica.
El govern Sánchez ha permès, a més, que molta gent amb infectats entre ells, el darrer cap de setmana se n’anessin a les seves residències de vacances sobretot al Mediterrani, a Andalusia, Múrcia i València, i així poguessin escampar el virus per tot el país.
Els experts a la Xina critiquen més que res que les fallades de començament a Wuhan, s’hagin repetit a Itàlia i a Espanya, sobretot perquè el personal mèdic no ha estat suficientment protegit. Així s’han produït infeccions de metges i infermers que són necessitats urgentment.
La corba d’infeccions
Recomanen també de fer tests massius, ja que molta gent està infectada sense saber-ho. Però a Espanya només es fa el test a persones que mostren símptomes evidents, ja que no hi ha prou unitats de test. També aquí hi ha manca de prevenció.
La corba d’infecció segueix pujant sense fre. De dimarts a dimecres es van registrar 2.500 noves infeccions. Per manca de prou tests la xifra és enormement esbiaixada. Se suposa que la corba ara és menys ascendent perquè se segueix fent massa pocs tests i que aviat amb més tests tornarà a pujar.
Directors de les unitats intensives de diferents hospitals avisen —en un pla de crisi— d’una previsible sobrecàrrega de les seves unitats, a les quals actualment hi ha 4.400 places. Actualment hi ha gairebé 800 places d’atenció intensiva ocupades per pacients amb coronavirus. Aquest pla de crisi compta amb un punt àlgid de l’epidèmia cap a mig abril i que llavors calguin 9000 places.
(Traducció de l’article en alemany sortit a “Telepolis” el 18.03.20)
