[JUDICI CÚPULA MOSSOS] 8a setmana: fi de les proves testifical i documental

Dilluns 9-III-2010, 26a jornada: L’ex-conselller Jané en defensa de Soler i Vidal de Siurana en descàrrec de Trapero

Inicien les sessions a la veritable seu de l’Audiència Nacional a Madrid. El primer testimoni és l’intendent dels ME Antoni Verger, TIP 11936, un dels comandaments que va participar en l’organització del dispositiu dels ME per al dia 1-O. Detalla la reunió de comandaments del 29-IX: era la mateixa organització que un dispositiu de gran entitat pel que fa al CECOR. Ha destacat un cop més que l’operatiu era conjunt. Li semblava recordar que després dels binomis, si calia, s’havia de demanar reforç d’ordre públic de ME, amb Mediació inclosa, GC i CNP. Tubau li pregunta per la comissió TIC, de la qual l’intendent era el secretari. Era un simple instrument d’avaluació de riscos. Quant a la petició de protecció que van fer Jové i Sutrias, es denegaren. El fiscal Rubira li pregunta qui proposava les proteccions; ho feia la Prefectura, cap comissari en concret. L’Intendent recorda que a la senyora Secretària del 13, que va demanar protecció abans, se li va donar vigilància temporal. L’intendent assegura a l’advocat Martell que Soler, el seu client, mai no es va ficar en cap petició.

​Tot seguit deposa el seu testimoni el comissari Carles Anfruns, TIP 1927, llavors cap de la Regional Metropolitana Sud: tenia 64 municipis al seu càrrec. Explica com la Comissaria General d’Informació va portar a terme les primeres perquisicions pel referèndum ordenades per la Fiscalia. En compliment de la Instrucció 2/2017 de Fiscalia, contra l’acusació de conxorxa, es van aixecar unes actes, on es feia constar que els Serveis Territorials de Benestar i Ensenyament havien demanat un mapa dels quadres de llum, alarmes i còpia de les claus; en definitiva, que els ME denunciaven maniobres del govern (ergo, no estaven conxorxats). En el briefing d’explicació de les pautes a la Regional, s’hi va incorporar un sindicalista del Sindicat de ME. Un cop més explica que ARRO és un equip de seguretat ciutadana; van tancar entre 6 i 7 col·legis. I un cop més contesta al fiscal que en cas de necessitat “no havíem de demanar mediació ni policia local, només ordre públic”. Passades les 9 del matí, les ordres van canviar, i els binomis havien de trucar a la sala Central de Comandament. Els efectius durant l’1-O es van multiplicar en un 40%. Els del torn del matí no van acabar fins el tancament dels col·legis. Van obrir dos expedients al Departament d’Afers Interns, per una actuació al Papiol i Sant Feliu del Llobregat. El fiscal Carballo pregunta sobre la convocatòria de 15 dies abans sobre els centres electorals. Admet que no sap si es va fer res amb les actes aixecades. (No es va obrir cap expedient a ningú malgrat haver-se aixecat actes). També li demana per al campanya “Escoles Obertes”. Sense indicis de material per a fer el referèndum, només es podia dir als presents que a les 6 marxessin; així i tot, es van tancar 11 escoles.

​Tercer testimoni: David Boneta, TIP 3716, cap de la Regió del Camp de Tarragona l’1-O. Va tramitar 8 diligències en compliment amb la Instrucció 2/17 de Fiscalia. Informació investigava des del 2015. Repetició de la reunió del 29-IX. Quant a l’1-O, “a primera hora ja ens vam adonar que el CNP i GC actuarien de manera independent i unilateral… A 2/4 d’1 ja ens van dir que el dispositiu no era conjunt”. Envià actuacions a Afers interns i mai va voler rectificar actes, sinó complementar-les. Justifica les seves declaracions al diari ABC, on deia que els ME es “devien a la Generalitat”, que l’acusació manté per sostenir la connivència, dient que volia dir que es devien als comanaments dels ME. “Trapero em va telefonar l’endemà per demanar-me explicacions. Em sabia greu que s’hagués mal interpretat.”​

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

Torn de l’exconseller d’Interior, Jordi Jané. Pregunta la defensa de Cèsar Puig, l’única que no ha declinat aquest testimoni. Va nomenar l’acusat per competència tècnica com a jurista i perquè tenia un gran coneixement de l’Administració. Fermín Morales, advocat de Puig, fa explicar a l’exconseller Jané la funció d’un secretari d’Interior: “Té una funció gerencial i no pot dir res en la cadena operativa dels Mossos”. Vicepresidència demanà informació sobre operacions policials un cop estiguessin en marxa (que acabaven sent mediàtiques). “Li vaig dir a Puig que informés al secretari general de Vicepresidència d’aquestes operacions”. Admet amb naturalitat que rebia els informes d’intel·ligència de manera gairebé setmanal. El fiscal Rubira li fa admetre que ell i Puig militaven a CDC. Vol saber per què va plegar del càrrec. Segons Jané, ja havia complert les seves fites, com la de fer entrar els ME al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, a banda d’altres motius personals així com “no continuar davant una situació de no acord complet”. Una vegada més ha d’explicar al fiscal que el Secretari d’Interior català i el Secretari d’Estat de Seguretat —que les acusacions tendeixen a assimilar— tenen funcions del tot diferents. Subratlla la funció “relacional” del secretari d’Interior, per exemple, en les reunions del Consell Tècnic, l’òrgan que prepara les reunions de Govern. Treu ferro que Fiscalia enviés instruccions a Prefectura: “Tot sovint ho feia, la Fiscalia, això d’enviar les instruccions directament a la direcció general dels Mossos”. Assegura una vegada més que qualsevol autorització d’ús d’ordre públic havia d’arribar proposada per l’operatiu.

​Darrer testimoni de la jornada: Joan Vidal de Siurana, exsecretari del Govern. Explica que entorn del 8-IX-16 demanà una reunió amb el Major per encàrrec del president de la Generalitat per saber en quina banda estaria en cas d’existir dues legalitats. Li va respondre que en el de la llei i que obeiria jutges i fiscals. Jané li va demanar explicacions de la reunió, de la qual l’hauria informat Trapero. No li va quedar cap dubte que compliria els mandats judicials i així ho va dir a Puigdemont.

​No són ni 2/4 d’1. Francesc Sutrias ha remès un escrit per estalviar-se de declarar.

Dimarts 10-III-2010, 27a jornada: Acaba la prova testifical amb Puigsevrer i altres testimonis a favor de Puig i Soler. Comença i acaba la prova documental

La primera d’avui a declarar és Maite Català, sotsdirectora de Recursos Humans de la Direcció General de la Policia. Explica la seva feina de planificació de recursos de condicions de treball. Interroga Martell com a testimoni de descàrrec de Pere Soler. Per a ella, Soler va aprovar “exactament” la mateixa proposta de la Prefectura per augmentar els efectius arran del nivell alt del Pla Àgora. El 28-IX Soler “va mobilitzar tothom mobilitzable per al referèndum, fins i tot les unitats de vigilància del Transport Metropolità i de Seguretat Aeroportuària”.

​Nou testimoni de descàrrec de Soler a l’estrada: Frederic Ferrer, subdirector general d’Administració i Serveis de la Direcció General de la Policia. Martell li demana per la seva feina concreta. Preparava els expedients administratius de contractació i res no es va negar. El 28-IX es va reunir amb la Prefectura a Egara per comprar precintes i el càtering dels CECOR. Soler no va posar mai cap pega. El fiscal Carballo pregunta si el destí de precintes i brides eren els magatzem i de quants en disposaven. “Se’n disposaven, uns 2.500 als magatzems centrals, a banda dels dels territorials.” Va fer una contractació menor per no buidar el magatzem, però en va demanar 20.000 més que en d’altres ocasions. El fiscal, malintencionadament, demana si eren com els dels fils dels ordinadors. Ferrer, sorprès davant la pregunta, li diu que feien 15 cm. I els hi descriu.

​El testimoni següent és Xavier Gibert, exsecretari d’Interior i declara en descàrrec de Cèsar Puig a preguntes de Martell. Un cop més desfà la confusió dels acusadors: el paper del secretari general del departament en l’organigrama d’Interior de la Generalitat és del tot diferent de la figura del Secretari d’Estat de Seguretat. La Secretaria d’Interior només té responsabilitats administratives, de recursos humans i pressupostàries, però no té cap paper en l’estructura de comandament dels Mossos. Martell: “La cadena de comandament de president i director salta quan els ME actuen com a policia judicial?” Gibert: “Sí”.

​Darrer testimoni: Juan Antonio Puigserver, l’home que va dirigir políticament Interior per l’aplicació del 155. Distingeix a l’advocat de Puig el càrrec de Secretari de les Director; a més, deixa clar que l’aspecte operatiu va quedar a càrrec de Ferran Lòpez. De fet, eren dos instruments legals per dues feines diferents. Equipara les funcions de Secretari d’Interior a un subsecretari de ministeri; és a dir, un perfil tècnic i de gestió. Recolza la feina de Puig i en fa una defensa davant del tribunal: “Era una situació complicada per a mi; Puig em va presentar al departament, em va donar el mòbil i em va explicar algun truc”. El fiscal Rubira li pregunta per una especulació i li para els peus: “Aquí no puc fer suposicions”. Ara pregunta Tubau, defensora de Trapero sobre la junta de Seguretat. “Va percebre algun element objectiu que permeti dir que el Major estigués a favor del referèndum?”. “No. Recordo que va preguntar sobre els principis d’actuació i a preguntes de De los Cobos, sobre la força que s’utilitzaria.” Es va dir que de la força, se’n faria ús moderat i sols per repel·lir atacs. Puigserver fa una bona defensa de Trapero perquè assegura que no es podia inferir res que mostrés la més mínima complicitat del Major amb el Govern de cara el referèndum. Acaba la prova testifical i tot just són ¼ de 12. Comença la prova documental prevista per demà.

​S’inicia el visionat de vídeos, sense glosses ni comentaris. En el primer, Jordi Sànchez demana participar a la manifestació del 20-IX. El segon, un vídeo editat per “Dolça Catalunya” (de l’activisme ultradretà), on es veu un binomi dels Mossos informant de com actuaran durant tot el dia. La sala visiona ara un vídeo de San Julià de Ramis. També un de Marta Ferrusola al Parlament, dient allò de “no tenim ni cinc”. Visionat directe de binomis dels Mossos en col·legis atapeïts de gent, que més aviat semblaria un document de descàrrec. Arribada i sortida dels Mossos a l’Escola Oficial d’Idiomes de Drassanes. Quatre agents han de marxar davant la gent. Després, en un altre vídeo, els ME s’emporten urnes i material d’un col·legi a crits de “Hem votat”. El joc de la fiscalia en aquests vídeos és oferir crits de “Visca els Mossos!” o “Aquesta és la nostra policia!” així com mostrar com s’aplaudien els agents que s’apropaven a les escoles. Però, com va passar al TS, alguns vídeos ofereixen l’altra cara del descàrrec. Així, el fet que una dotació d’ARRO hagi de marxar d’un col·legi davant la pressió de la gent o l’actuació de l’ARRO en un col·legi a cops insultats amb els crits de “Traïdors!” dirigits als ME. Segueix una retirada d’urnes al Raval i més vídeos dels ME confiscant urnes sota una pluja de crits titllant-los de “Traidors”. En un altre vídeo, un senyor crida als ME que han acabat de confiscar urnes: “Aneu en compte, que són xineses i es poden trencar!” No podia mancar com a document l’atac de la GC a l’IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada, un cas encara judicialitzat pel comportament de la benemèrita; es veia com un ME demanava contenció i va ser destrompassat pels Grups de Reserva i Seguretat de la GC. També es va poder visionar la càrrega de la GC a Sant Cebrià de Vallalta, així com la imatge de quatre mossos de Seguretat Ciutadana que se les tenien amb un cap de dotació de la GC per la seva manera d’actuar.

​A ¾ de 12 comença la prova documental de les defenses amb les imatges del documental del 20-IX de Jaume Roures titulat “20-S”, però no es deixa reproduir l’àudio. La defensa intenta canviar el relat de la fiscalia i mostrar una cara de la protesta, pacífica i indignada davant d’Economia, tan silenciada pels mitjans madrilenys. Un vídeo nou: s’hi escolta Sànchez com explica a un grup de polítics i activistes que la GC ha entès la situació. “Els hem ofert menjar i aigua i ens han dit que no ho podien acceptar”, detalla; també se’l sent com explica que els ME han demanat temps per desplegar la BRIMO. Tot seguit hi ha problemes pel visionat d’un vídeo de la defensa. Tubau dóna per reproduïts els vídeos sobre el desplegament de la BRIMO davant d’Economia. Ara fiscalia demana la reproducció dels àudios, tot i recordar a la sala que són en català. La sala escolta diversos àudios d’indicatius dels ME. Fins i tot, el de Sant Julià de Ramis que demana suport sanitari per l’actuació de la GC. La presidenta, en sentir que és en català, dona tots els vídeos per reproduïts.

​Passa una mica d’1/4 d’una del migdia. S’aixeca la sessió fins dilluns, quan Fiscalia haurà d’elevar a definitives les seves conclusions. Serà interessant saber si manté el delicte de rebel·lió o bé rebaixa la qualificació penal. Podrà debatre en només quatre dies amb la nova Fiscal General de l’Estat, excompanya seva a l’Audiència Nacional?