Si un poble està sotmès a una repressió molt gran i intolerable —com passa ara amb els catalans per part d’Espanya—, solament la possibilitat d’una estreta col·laboració i un tracte de confiança entre tots els partits li pot ser d’ajuda. Les diferències polítiques en una situació així haurien de quedar en darrer terme, si es tracta sobretot de perseguir un gran objectiu comú.
Des del dilluns 27 de gener del 2020, els partidaris d’una sobirania estatal dels catalans estan dividits. La pedra d’escàndol ha estat una decisió de la junta electoral de retirar-li al molt honorable president català Quim Torra el seu mandat de diputat, perquè —no com a diputat, sinó com a president del govern català— es va negar a retirar símbols de solidaritat dels edificis públics que no tenien res a veure amb partits polítics determinats, sinó que, dins del marc de la llibertat d’expressió, demostraven la solidaritat amb els presos polítics. Ja només aquest expedient —que, com era d’esperar, ha estat declarat legal pel Tribunal Suprem espanyol, conegut per la seva incorrecta parcialitat— vulnera de forma flagrant els principis democràtics i el dret orgànic de l’Estat espanyol. El partit Esquerra Republicana, que propugna la independència de Catalunya, va acceptar aquesta decisió que vulnerava els drets del president electe català, Quim Torra, i el president del Parlament català, diputat d’ERC, no va protegir els drets del president de la Generalitat de Catalunya, que pertany al partit Junts per Catalunya.
En aquesta situació, Quim Torra ha pres l’única decisió correcta i possible: el migdia del 29 de gener del 2020 va anunciar que convocaria noves eleccions al Parlament de Catalunya. Els contraris d’una República Catalana independent es poden refregar les mans i es poden alegrar que finalment hagin aconseguit d’introduir un tascó entre els independentistes.
https://www.ccma.cat/324/en-directe-declaracio-institucional-del-president-torra/noticia/2986153/
https://www.vilaweb.cat/noticies/quim-torra-declaracio/
Al mateix temps, el president català a l’exili Carles Puigdemont i el seu ministre Toni Comín, diputats tots dos del Parlament Europeu, han retirat la sol·licitud d’ingrés a la fracció dels verds.
https://www.vilaweb.cat/noticies/puigdemon-i-comin-renuncien-a-integrar-se-al-grup-dels-verds-ale/
Mentrestant Espanya ha anunciat que l’escó de diputada de la professora Clara Ponsatí al parlament Europeu quedarà vacant en cas que no vagi a Madrid a jurar la constitució del 1978 (la seva elecció ja va ser publicada al BOE correctament!). Aquesta conducta d’Espanya vulnera una sentència del TJUE del 19 de desembre del 2019, en la qual s’establia que per la condició de diputat era decisiva l’elecció i no pas formalitats internes dels estats. La Senyora Ponsatí ocuparà el 1r de febrer del 2020 un dels escons que el Brexit ha deixat buits. És esbalaïdor que Espanya torni a intentar de vulnerar el dret europeu!
Quant de temps encara vols abusar, Espanya, de la paciència d’Europa?
https://www.sueddeutsche.de/politik/spanien-regierungskrise-in-katalonien-1.4776905
Publicació original en alemany:
https://www.change.org/p/12429466/u/25669745
Traducció al català: Pere Grau i Rovira (Hamburg)
Nota de l’autor: És clar que la gent que viu a Catalunya està molt ben informada de tot això. Les traduccions dels articles que surten en alemany i en altres llengües a change.org documenten, però, quines informacions sobre el procés català són accessibles allà per alemanys, anglesos, francesos, etc. Contrasten així les mentides d’alguns polítics espanyols que diuen sovint que ningú, als altres països europeus, s’interessa per la situació de Catalunya.
