Segons un informe de de Plataforma per la Llengua, només el 2 % de les pàgines web vinculades a l’Administració General de l’Estat tenen versions completes i plenament operatives en llengua catalana, i gairebé la meitat practiquen el secessionisme lingüístic i tracten el català i el valencià com si fossin llengües diferents. El govern de Pedro Sánchez no ha fet res per augmentar aquesta xifra tot i que el 2017 el PSOE va presentar una proposició de llei al Congrés dels Diputats perquè els portals oficials tinguessin versions completes en català.

El català té una presència marginal a les pàgines web oficials de l’Administració General de l’Estat espanyol. Fins a 198 dels 295 portals observats no tenen cap mena de contingut en català, el 67,11 %. De les 97 pàgines traduïdes, 6 ho estan completament (el 2 % del total); 35, parcialment (l’11,86 %), i 56, residualment (el 18,98 %). Les pàgines que només estan residualment en català són aquelles que simplement han traduït algunes pestanyes i menús estàtics del primer o primers nivells de navegació.

Addicionalment, les pàgines amb continguts en català solen mostrar molta descura en l’ús de la llengua i el 81,44 % (79 de 97) contenen faltes ortogràfiques, errors lingüístics i barreges de continguts en català i en castellà (per exemple, el títol en català i el cos del text en castellà). Finalment, gairebé la meitat de les pàgines amb algun contingut en català (43 de 97, el 44,33 %) practiquen el secessionisme lingüístic i tracten el català com si no fos una llengua unificada, és a dir, com dues llengües diferents: el català i el valencià.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets
Publicitat

La situació precària del català no és nova i els resultats de l’observació d’aquest novembre són molt semblants a les dades dels darrers dos anys elaborades també per la Plataforma per la Llengua. L’any 2017, durant el govern del PP de Mariano Rajoy a l’Estat espanyol, la Plataforma per la Llengua va realitzar una observació de 254 pàgines web. Els resultats mostraven que la implantació del català en les pàgines web de l’Estat era molt limitada: la gran majoria de les pàgines (el 64,17 %) no incorporava el català de cap manera i la resta ho feia generalment de manera molt parcial. A més, la distinció entre el català i el valencià ha augmentat aquests darrers dos anys.

A més, l’any 2017 el PSOE s’havia posicionat públicament a favor d’incorporar plenament el català a les pàgines web oficials de l’Estat. En aquest sentit, el grup socialista al Congrés va presentar el febrer del 2017 una «Proposición de ley orgánica de reconocimiento y amparo de la pluralidad lingüística de España», que establia que tota la informació institucional i l’atenció a la ciutadania que s’oferís per internet o altres mitjans electrònics havia d’estar disponible «en castellano y en todas las lenguas españolas oficiales». Era esperable, doncs, que la situació pogués canviar, més encara si el PSOE esdevenia el partit del govern, però això, de moment, no ha passat.

Les dades recollides per la Plataforma per la Llengua durant els darrers tres anys mostren que no hi ha hagut diferències significatives entre els governs del PP i del PSOE pel que fa a l’ús del català en la prestació de serveis i la informació governamental en línia. A efectes pràctics, els ciutadans catalanoparlants no poden fer en la seva llengua tràmits tan habituals com sol·licitar i obtenir el seu informe de vida laboral, consultar els punts de la seva llicència de conduir o accedir a informació sobre la referència cadastral de l’habitatge on viuen.