Finalment, el dimarts 26, declarà en el macrojudici l’esperat tinent coronal Daniel Baena Sánchez, TIP T43166Q, cap de la policia judicial de la GC a Catalunya, instructor de la trentena d’atestats, que en bona part han estat la base de les querelles contra els líders del procés. D’ell són els informes que han nodrit les causes contra al procés al Suprem, a l’Audiència, al TSJC i al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. Precisament, abans-d’ahir ja s’insinuava que havia utilitzat la informació dels dos declarants per incriminar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i demanar que se’ls continués investigant per sedició, inicialment, i per rebel·lió, després. Exalumne de la UNED i de la UOC, es diu que ell construí el relat de la violència, la sedició i la rebel·lió de l’octubre del 2017. Es dona el cas que Baena tenia un perfil anònim a Twitter, on difamava i vexava líders independentistes, periodistes i entitats civils, cosa que negà. (Marchena va permetre d’exhibir captures de pantalla del compte, al contrari del criteri que havia mantingut fins aleshores amb el contrast de proves documentals. Per què? Mostrant-se garantista ho podia presentar com una concessió a la defensa, ja que, si no s’investiga la IP de l’ordinador d’on sortien els tweets, no hi haurà manera de demostrar en aquest judici que Baena menteix.)
Començà declarant que havia estat processat i multat per un delicte contra la integritat moral. La fiscal Madrigal el va interrogar durant quasi tres hores. Començà acceptant que inicià com a policia judicial el 2015, arran de la declaració de sobirania, quan l’AN (Lamela) ordenà que investiguessin el procés, després quan el TSJC (Armas) els encomanà investigacions sobre l’Agència Tributària catalana i el març del 2017 per ordre de Fiscalia Superior (Romero de Tejada) i el jutjat núm. 13 (J. A. Ramírez, epd). Sempre cercant malversació i bandejant els aforats. Es referí al CTTI (preparat com un call-center, s’anul·laren 15 aplicacions per a l’1-O i Puigdemont hauria trucat al responsable Angulo), a Unipost i les campanyes de publicitat i el dia 20-IX-17: el jutge va veure-hi indicis de sedició i ho envià a l’AN. Fou aleshores quan es va treure de la màniga l’expressió d’un “clima clarament insurreccional” i parlà de 88 “acciones” contra la GC entre escarnis (‘escraches’) i setges i 47 setges a casernes.
Adduí que l’agenda Moleskine i el document EnfoCats de Jové corroboraven les seves investigacions, però no sempre les dades de l’agenda coincidiren amb la realitat. Esmentà Dolors Bassa i L. Salvadó, D. Palanques, Sallent, … i va admetre que la intervenció de les comunicacions dels ME per l’1-O es va fer amb col·laboració amb ells. Per a Baena, el referèndum tenia com a objectiu posar en conflicte d’Estat. L’interrogatori, cercant la conspiració, acabà assegurant que les concentracions estaven organitzades.
L’advocat Van den Eynde volia fer-lo passar per l’adreçador. No assolí fer-li admetre que, malgrat parlar de fets recents, la investigació secreta del procés català venia de lluny, ja que havia admès que l’espoleta fou la Declaració de Sobirania i del dret a decidir del 23-I-2013 (i la proposició de resolució de JxSí i la CUP del 26-X-2015 sobre “el procés de creació de l’estat català independent en forma de república”). Molt abans dels 20-IX (des de l’acord de govern que van signar CiU i ERC el 2012) ja investigava per sedició. Tenia ordres d’un fiscal, però ningú no les havia vistes. Un gran garbuix irregular la seva manera d’obtenir proves: diversos tribunals investigant els mateixos fets i la mateixa gent alhora, citacions de testimonis a declarar per part de la GC, als quals acabaven notificant, durant l’interrogatori o en acabat, que eren investigats per sedició i malversació, quan encara faltaven mesos per a l’1-O. El 2016 ja havien demanat moviments econòmics i dades laborals de tots els treballadors del CTTI. Les diligències de Fiscalia eren secretes fins que es van derivar al 13, però trigà a comunicar que eren les mateixes. Ell demanava balises a vehicles (denegades) i escoltes telefòniques al jutge i no a cap fiscal, però no quedà clar si la primera escolta va ser a Josuè Sallent, que contactà amb un software de recompte de vots, o al S. Vida, el magistrat Viver i altres. Ell tampoc no investigà mai Òmnium ni l’ANC perquè investigava persones “que feien coses” i no institucions. Això sí, el “clima insurreccional” augmentà des del 20-IX al 27-X, encara que mai no trobà ni un sol mail de Junqueras o Romeva incitant a la violència!…
A la tarda, el sintagma estrella “clima insurreccional”, cercant la conspiració, va esdevenir “estratègia concertada” (les concentracions i manifestacions eren organitzades i tot plegat “era un polvorí”), fet que els advocats van procurar desmuntar. El judici fins i tot va esdevenir incòmode per a Marchena mateix, que tallà constantment l’advocada Bernaola de l’equip de Jordi Pina. No volia deixar constància que es prengués com indici incriminatori que Sànchez es presentés a les eleccions. “Els indicis que es recullen en aquells atestats després són traslladats a les tesis acusatòries de la fiscalia i a la resta d’acusacions. I el que vull és desmuntar aquestes tesis”, li ha replicat l’advocada. La tesi de Marchena era que, si les proves d’un suposat delicte s’han obtingut d’una manera il·lícita, contaminen tot el procediment d’investigació i d’acusació que en pengen, i poden ser considerades nul·les. Els advocats demanaven a Baena com era possible que investiguessin parlamentaris i membres del govern —cosa que no podien fer justament perquè eren aforats— amb l’argúcia d’investigar gent del seu entorn. Marchena sabia que l’argumentari de Baena patia del mateix mal, que ja contaminà la instrucció de Llarena; per això feia de tallafocs. Així i tot, el tinent coronel va haver d’admetre moltes coses: no va haver-hi cap detenció tot i el clima insurreccional; a l’agenda de Jové hi havia anotat que els Mossos sempre seguirien les decisions judicials; cap de les disset mesures previstes al document de Lluís Salvadó va desplegar-se; no constava que Sánchez participés ni tingués coneixement del document EnfoCATs; es recopilaven indicis que reforçaven les acusacions contra Jordi Sànchez tot ometent proves de descàrrec; havia tingut un lapsus durant el matí, quan havia dit que s’havia decidit que Forcadell presidiria el Parlament l’estiu del 2015 …
La jornada acabà quan el seu número dos (TIP N29100C), secretari dels atestats, no pogué declarar per una indisposició avalada per un metge forense.
