Provinents de diferents grups polítics, fins a 41 senadors de la cambra alta francesa, el Senat de la República, signen un document exigint el respecte a les llibertats i els drets fonamentals dels catalans. Entre els signants consta la prestigiosa historiadora Esther Benbassa per París, coneguda pel seu profund coneixement dels territoris catalans annexionats a la corona francesa a la primera meitat del S. XVII.
La iniciativa, tanmateix, ha vingut avalada per un grup promotor provinent de tot el territori gal. Des del País Català, François Calvet pels Pirineus Orientals; des de la Bretanya, Michel Canevet, per Finisterre i Ronan Dantec pel Loira Atlantic (Nantes); des de la capital París, André Gattolin i Pierre OUZOULIAS pels Alts del Sena, i per Occitània, Simon Sutour, del Gard.
Fruit d’una natural i conscient consciència política, tots els senadors signants es fan creus de la repressió que pateixen els càrrecs electes catalans, els activistes socials i, en especial, una presidenta d’una assemblea legislativa. Entenen, lògicament, que les solucions, si més no, haurien de ser d’abast europeu, pel que hi ha de fons sobre alteració de fronteres i repartiment de responsabilitats.
Com a republicans francesos, partint de les seves fidelitats territorials, declaren que el seu país, “és veí d’Espanya i de la seva gran Regió, Catalunya, amb qui comparteixen una llarga història” i que “com a europeus i com a francesos, se senten interpel·lats pels greus esdeveniments que estan succeint a Catalunya”, i per tot això exigeixen amb la llei a la mà i en nom de l’estat de dret tota una sèrie de punts.
Per aquests senadors francesos, cal que a Catalunya es respecti l’estat de dret, concretat en la defensa de les llibertats i la protecció dels drets fonamentals, tot i que no es posicionen sobre la necessitat o no de la independència catalana.
Un estat de dret no pot admetre, en cap sentit, l’existència de representants polítics empresonats pel fet de defensar una causa política, d’interès general. Ni admetre el seu exili, amonestació o condicionament. L’exercici polític en un sistema democràtic prové dels electors, els quals confien la seva representació en uns determinats polítics i amb un programa d’acció del tot legítim.
Per tot això, aquests 41 senadors denuncien i constaten que el que viuen els catalans és un greu atemptat contra els drets i llibertats fonamentals, de forma que el resultat de l’acció repressiva espanyola deixa en suspens l’estat de dret. Fins al punt, tot plegat, que per a ells, la gravetat d’aquesta situació ha estat subestimada dins l’Hexàgon, a les institucions europees, i pel conjunt de la comunitat internacional.
Conclouen que cal restablir les “condicions de diàleg que permetin trobar solucions polítiques a un problema polític”. Els problemes polítics, en democràcia i en un estat de dret, no poden solucionar-se per vies coercitives, com fa el sistema espanyol judicial, executiu i legislatiu. Quan es pren la via punitiva per afrontar problemes polítics caiem en l’arbitrarietat i la pèrdua de qualitat democràtica i legal. En cap cas, com s’està fent, en el judici actual al Tribunal Suprem, es pot qualificar de terrorista l’acció espontània, pacífica i decidida d’un poble per romandre lleial a la seva condició nacional.
El poder espanyol sobre Catalunya escarneix les regles més elementals de la vida social quan hi ha diferents nacionalitats en convivència pacífica. Els fets que viuen els catalans són gravíssims, i cal fer tot el possible perquè l’Estat francès i totes les institucions en siguin conscients per mor de posar fi a mètodes i pràctiques contràries a l’estat de dret i a la democràcia liberal.
