Que l’Estat espanyol faci tants disbarats costa d’entendre. Per què té tanta por d’un referèndum acordat a Catalunya? Per què mostra un comportament tan allunyat de la prudència mostrada pel Canadà o el Regne Unit davant de casos semblants? Per què està desprestigiant tots els poders de l’Estat?
Molts catalans volem la independència per desenvolupar plenament el nostre potencial, cosa impossible en les condicions actuals. Segons molts estudis, tenir un estat a favor —i no en contra, com ara— beneficiaria la nostra economia, milloraria l’atur i faria pujar el nivell de vida i de benestar. Seria viable apostar fort per l’economia productiva evitant l’especulativa, fent possible millorar les exportacions, els salaris, les pensions, la sanitat, l’educació i les polítiques socials. Tot plegat ens pot situar entre els millors estats d’Europa.
Però l’Estat espanyol depèn massa de les enormes transferències de Catalunya, de València i de Balears. Amb aquests diners es manté la ficció que tot va bé. Però l’economia espanyola és poc productiva, massa depenent del poder central, corcada per la corrupció, amb un atur dels més elevats d’Europa, salaris baixos, un deute públic enorme que no para d’augmentar i amb problemes creixents per pagar les pensions. Un panorama més que preocupant, que quan s’acabi l’actual bonança econòmica només pot anar a pitjor.
És per això que l’Estat està nerviós. Va comprovant que aquesta manera de fer, que l’ha portat al fracàs, ja és inviable i en veu venir el final. Si s’aferra tant a Catalunya, fent autèntics disbarats, és per retardar tant com pugui el moment inevitable de la fallida.
La relació entre l’Estat espanyol i Catalunya és singular perquè cada vegada té un aspecte més colonial i menys europeu. Un conflicte així només es pot resoldre civilitzadament deixant que la societat catalana decideixi democràticament si vol la llibertat o no. I, arribat el cas, pactar una separació ordenada.
Paradoxalment, la independència de Catalunya pot ser la sotragada definitiva que faci adonar la societat espanyola de tantes mentides, comprendre la gravetat dels problemes i començar a emprendre les reformes profundes que des de fa tant de temps necessita.
Justament aquest és el pitjor resultat per als poders madrilenys. Ells són el principal obstacle a qualsevol solució raonable perquè significaria el final dels seus privilegis. Fan i faran qualsevol cosa per impedir-ho, fins i tot destruir l’Estat.
En canvi, l’acord seria la millor sortida, tant per als ciutadans de Catalunya com per als de la resta d’Espanya.
