Per als qui no et coneguin, et pots presentar?
Acabo d’aterrar a Catalunya i per descomptat poques persones em coneixen aquí. Em dic Cristian Salomoni, tinc 29 anys i sóc italià però fa 8 anys que visc a Espanya. Sóc llicenciat en Ciències Polítiques i docent en criminalística, ocupant-me de comunicació no verbal sobretot de reconeixement facial. Això vol dir que estudio la conducta humana en totes les seves facetes sobretot intentant entendre aquest llenguatge silenciós però que mai calla que és la comunicació no verbal que ens ofereix molta informació. Ajudo policies, polítics, professors, metges i un llarg etc. a entendre les persones després el seu comportament. També col·laboro amb mitjans de comunicació per analitzar els casos de successos i d’actualitat.
Sóc una persona molt transparent amb molta gana de treballar amb passió i valentia.
Per què participes en les Primàries?
La meva participació en les Primàries és una elecció que arriba des del cor, Inés Arrimades va dir que “hi ha gent que se n’ha anat per culpa del procés”. Jo al revés, he tornat. Vaig viure el procés des de Madrid on vivia i tot el que va passar l’1 d’octubre va marcar per sempre la meva escala de valors. Quan vaig arribar a Espanya de fet jo era el que ara es pot definir com constitucionalista o unionista, però tots els atacs a Catalunya m’han fet obrir els ulls. Per això vull participar de manera activa, per això he posat la meva candidatura en mans de la gent de Barcelona perquè crec que puc ajudar per la meva personalitat i per tot el que he viscut i après al llarg de la meva vida i els meus estudis. També una petita anècdota aïllada, però que m’ha afectat va ser el fet que una companya va parlar amb els meus caps perquè em prohibissin de parlar català per telèfon quan parlava amb algun contacte que tenia a Catalunya. Sentia que, tot i ser italià, m’estava recriminant per alguna cosa que jo era: una persona que estima els idiomes i que una part de la seva identitat té a veure amb aquest país perquè estic vivint, madurant, creixent aquí.
Com creus que es pot treballar per la independència des dels municipis?
La independència cal guanyar-les a força de convenciment i comunicació. Crec que si la llista guanya, ja és un gran pas per al país, tenir la capital assessorada per persones que creuen en aquest projecte. Jo sóc només un instrument, un mer ciutadà que només vull ajudar al fet que es compleixi el que vol la gent i que ha expressat clarament en el referèndum. I sobretot parlar, comunicar de manera efectiva i activa amb la gent perquè s’expliqui el projecte independentista.
Quins són els eixos principals de la teva candidatura?
Una ciutat justa i sostenible. Cal aspirar que Barcelona sigui una Smart City orientada al futur, sostenible, ecològica, a punt per als reptes futurs i pionera en molts sectors incrementant el seu potencial, la seva cultura i la seva història. I això es pot fer amb una visió de futur pràctica que compti amb l’ajuda dels professionals de cada matèria i sobretot la ciutadania participativa.
