Aquest matí m’han vacunat. M’ha tocat anar a Sabadell, bé, de fet em van deixar escollir i em va semblar que era el lloc que m’oferien més proper a Premià de Dalt. Qui m’ha posat la injecció ha tingut a bé d’informar-me que m’administrava la primera dosi d’AstraZeneca i que d’aquí a uns tres mesos m’avisarien per posar-me la segona. No em feu explicar per què, però m’he sentit una miqueta com el protagonista de la cançó de La Trinca que duu per títol Per primer cop —sí, aquella d’estrenar-nos a anar a votar—. De la vacuna no és que en tingués necessitat ni el cos m’ho demanés, però, què carai, o ara o mai! No fos cas que els de sanitat no en tornin a tenir fins ves a saber quan. Tampoc és que hagi estat el primer cop, que alguna ja em va caure de petit.
Això sí, quan he arribat allà on m’han dit, hi havia gent fent cua, i déu-n’hi-do quina cua, no de mitja hora com la de la cançó, sinó ben bé d’una horeta. Educadament he demanat a la persona del davant si era l’últim i si la cua era per a la vacuna, no fos cas que després de fer-la acabés entrant a una fleca de renom i en lloc de vacunat sortís amb un pa sota el braç. No us sabria dir si n’hi havia molts que dissimulaven o no, però sí que us puc assegurar que ningú la duia a la mà.
Quan m’ha tocat és quan més he patit i més m’ha vingut la cançó al cap: Me la busco i, valga’m Déu! No me la trobo! Ja la tinc, ja me l’he tret… M’havia confós de butxaca. Sense la targeta sanitària hauria fet la cua en va. Aquí, però, efectuar la introducció ha anat del tot a l’inrevés. No hi havia cap orifici on entrar res, tot i que ben endins me l’han fet entrar, l’agulla de la injecció. I així l’acte, finalment, ja he consumat.
A la tarda he tafanejat per internet quan s’aconsegueix la immunitat amb la vacuna i he trobat que la màxima protecció arriba entre els 14 i 21 dies després de la segona dosi, o sigui d’aquí a tres mesos i mig.
Llavors m’ha fugit la cançó del cap i he començat a donar voltes a les passades eleccions. Vejam, 14 de febrer, 30 de març, més dos… Tres mesos i mig. Casualitats?
Recordeu com acaba la lletra? Ja m’han vacunat, ja… Ai, no, perdó, que diu així: Ja he votat, ja he votat…
