La darrera setmana s’han succeït una sèrie de notícies que semblen denotar un gir judicial, si més no, en algunes resolucions emeses. Destaquem les més rellevants:
Fa dos dies, l’Audiència de Barcelona va ordenar interrogar com a investigats a tres agents de la Guàrdia Civil acusats d’un delicte de detenció il·legal per haver retingut i emmanillat un jove de Fonollosa en el referèndum del primer d’octubre, sense haver estat informat dels motius de la detenció.
Fa sis dies, també l’Audiència de Barcelona, davant un recurs presentat al Jutjat de Manresa, va considerar que la Guàrdia Civil no va actuar de manera proporcionada per a confiscar les urnes, ja que “el referèndum no tenia efectes jurídics” i que en aquesta operació “es va produir un excés en l’actuació policial amb causació de lesions”. Aquests excessos policials van consistir en “ús de porres o defenses colpejant a ciutadans sense que hi hagués agressió física prèvia i sense finalitat aparent”. L’Audiència de Barcelona ha instat el jutjat a localitzar els comandaments de l’operatiu i els superiors jeràrquics. Aquesta resolució és d’especial importància, ja que desmunta el relat d’acusació contra el major Trapero i l’actuació dels Mossos el dia del referèndum, i posa en el punt de mira les forces espanyoles comandades per Diego Pérez de los Cobos per la seva brutal repressió del dret d’autodeterminació dels catalans.
Fa una setmana, l’Audiència Nacional (espanyola) ha descartat el delicte de terrorisme de Tamara Carrasco i Adrià Carrasco atribuint-los desordres públics.
Ahir mateix, Marc Solsona, alcalde de Mollerussa, va rebre el comunicat d’arxivament de les diligències de la fiscalia amb relació a la investigació de l’1-O a Mollerussa.
Un petit reguitzell de bones notícies que no poden però esborrar l’ambient de repressió indiscriminada a tots els nivells, i la injusta condemna prèvia dels presos polítics i dels exiliats, que encara esperen un judici sense garanties i amb esperit de venjança de la judicatura espanyola.
