Aquest dijous passat, 18 d’octubre del 2018, Inés Arrimadas ha visitat Sabadell amb força silenci, evitant terrabastalls. Agrair a la senyora Arrimadas que hagi triat la nostra ciutat per a visitar i fer campanya, aquesta visita demostra la grandesa de Sabadell, tant municipalment com territorialment, un lloc on fer història. També demostra la por de Ciudadanos de no guanyar l’alcaldia, tot fent venir la carta més alta de la baralla, o la segona carta si hi contem Albert Rivera.
Ha visitat la cooperativa d’integració sociolaboral de persones amb discapacitat intel·lectual (CIPO) i, segons el que ha dit, la visita ha estat en clau estatal disfressada de municipal. M’explico, les seves dèries eren bàsicament els pressupostos de l’Estat espanyol que segons ella es negocien a la presó. Durant la visita a CIPO, Arrimadas també ha parlat de discapacitats, i amb el populisme que habitua, parla de com els independentistes deixen, a parer seu, de banda aquestes persones.
Sra. Inés, jo voldria dir-li que no per posar-se a la boca bones paraules i atacar l’adversari es fa més política social, aquesta política que és de les persones i no per dir-se Ciudadanos es treballa per a elles. No sempre els fets es veuen i no sempre que un personatge públic parla de fer coses, aquestes paraules es transformen en fets. El primer fet comença deixant de parlar de discapacitats i fer els possibles per a millorar el dia a dia de les persones amb mobilitat reduïda i amb necessitats especials.
La gran frase de la Sra. Inés ha estat “Volem guanyar a Sabadell, perquè Sabadell mereix un govern que estigui per a tota la ciutadania“. No per dir-vos Ciudadanos, governaríeu per a tota la ciutadania. Podem eixamplar o intentar eixamplar bases i acostar criteris, però mai des de l’odi, l’odi al desconegut o diferent és la força amb la qual treballa aquest partit, i és alhora el mal que han hagut de patir gent diferent.
Sra. Inés, li faig saber que quan hom va a visitar o fer campanya a una ciutat, els temes a debatre són el dia a dia i les millores que es pensen fer en serveis i en urbanística. La política municipal no hi té res a veure amb l’estatal. Tots recordem Antoni Farrés, molts dels seus votants mai votaven PSUC ni Iniciativa i per contra va ser alcalde durant vint anys.
