Contumàcia i cap esmena en la Conferència Episcopal Espanyola

També podeu llegir aquest article en castellà al següent enllaç.

El passat 27 d’abril, després de l’11a Assemblea de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), vaig escriure aquí mateix una respectuosa Carta oberta a 13TV i a l’esmentada CEE, en castellà per tal de facilitar-ne la comprensió. Hi deia que en un programa com El Cascabel es mentia contínuament i es propalava odi i menyspreu envers Catalunya sense cap mena de pluralitat (mai cap nacionalista català hi participa). Donava exemples. Demanava als membres del comitè executiu de la CEE, la seva Emcia. Rvdma. Cardenal Ricardo Blázquez Pérez, arquebisbe de Valladolid des del 2014, president; a la seva Emcia. Rvdma. Cardenal Antonio Cañizares, arquebisbe de València des de 2014, al secretari José M. Gil Tamayo; al membre nat la seva Emcia. Rvdma. Cardenal Carlos Osoro Sierra, arquebisbe de Madrid des del 2014; als membres electes la seva Emcia. Rvdma. Cardenal Juan José Omella, arquebisbe de Barcelona; a la seva Excia. Rvdma, Vicente Jiménez Zamora, arquebisbe de Zaragoza i a la seva Excia. Rvdma. Jesús Sanz Montes, arquebisbe d’Oviedo, que esmenessin el fet que les tertúlies de 13TV no fossin contràries a l’esperit evangèlic ni, encara menys, a l’ideari de l’empresa. Es devia llegir força, perquè vaig tenir moltes respostes.

Val a dir que, avui dia, la CEE no ha fet cap esmena. Repto els responsables esmentats a reveure a la tertúlia del passat 25 de setembre. A banda de trobar-hi anuncis de cases de joc i apostes tan contràries a l’esperit evangèlic, els que hi van intervenir van divulgar tres mentides que vull exposar: 1) S’ha de deixar als jutges la duració de la presó preventiva; 2) Els presos polítics catalans (ells en diuen polítics presos), d’ençà del seu trasllat a les presons catalanes, poden fer el que volen; 3) L’acord de la vigília, el dimarts 25-IX, de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals de traspassar 1.459 M€ a la Generalitat, en quatre anys, per compensar deutes pendents en matèria d’infraestructures i Mossos d’Esquadra (un deute pendent!), s’explicà com un dels acords ocults entre Pedro Sánchez i els independentistes catalans per donar-li suport la moció de censura, cosa falsa de tota falsedat.

Publicitat

Responc: 1) El Papa Frances declarà poc abans de Nadal que allargar una presó preventiva sempre (“sempre” va dir) era injust; no coneixen uns tertulians d’un canal eclesiàstic la doctrina del Papa? 2) D’on han tret que els presos poden fer el que vulguin? Siguin més pluralistes, convidin al plató els seus fills adolescents (els qui en tenen) i els diran si tenen o no privilegis. Troben normal que una noieta de disset anys només pugui veure el pare cada quinze dies?

El punt 3 mereix una llarga resposta, perquè els seus tertulians no saben que ni tan sols es compleix a Catalunya per part del govern central amb el finançament acordat amb l’Estatut retallat i mai no votat pels catalans. Seria fàcil no tergiversar la veritat per a la resta d’Espanya, això és, que Catalunya contribueix amb la resta de territoris amb molt més del que rep, però, a sobre ens hem d’empassar uns quants tràgales. Perquè no els quedin dubtes, m’explicaré amb tot detall, a veure si d’ara endavant els tertulians no maneflegen més les dades.

El 2013 la Cambra de Comerç de Barcelona calculava que l’Estat havia deixat d’invertir a Catalunya uns 3.874 M €, una xifra equivalent al 2% del PIB de la nostra nacionalitat sancionada per la Constitució. El 2017, en carreteres havia quedat a deure 2.000 M €; del Pla de Rodalies 2008-15 sols s’havia executat un 13,5%; el deute per al Corredor Mediterrani girava entorn dels 4.000 M €. Aquest 2018 es calculava en un 6.000 M € el deute de l’Estat amb Catalunya. A primers d’agost, amb la publicació per part del Ministeri corresponent a les dades del 2016, va quedar de nou certificat que, per al sistema de finançament autonòmic vigent, el principi d’ordinalitat, com es va pactar el 2009, el Ministeri d’Hisenda se’l passa pel forro. Els catalans vam aportar al sistema una mitjana de 2.663 €, la qual cosa ens situa com els tercers que més contribuïm a l’Estat, darrere Madrid i Balears. En canvi rebem una mitjana de 2.380 €, la qual cosa ens situa al lloc 10è del rànquing autonòmic. I comptant el cost de la vida en la comunitat, reculem al lloc 14è, amb 2.140 € de mitjana. Són xifres similars a les dels anys anteriors, cosa que segons llei, s’havia d’haver revisat el 2014. Tenim raó o no a dir que l’Estat és el primer a incomplir les lleis que es dóna? Si Montoro feia la viu-viu (el 2015 s’inventà el FLA i tot), ara Montero sembla seguir el mateix camí, tot i que en el temps que era consellera andalusa reclamava un nou pacte, cosa que Rajoy s’havia compromès tenir llest el 2018. Quatre anys d’infrafinançament català. Quatre anys d’incompliment. Tràgala!

Si s’analitzen les xifres respecte a la mitjana del conjunt de comunitats (descartant País Basc i Navarra), la contribució de Catalunya per habitant a Hisenda és d’un 19,2% superior a la mitjana. En canvi, el que rep la comunitat catalana dividit per habitant és un 1,7% inferior. Si es tenen en compte els efectes dels preus els ingressos percebuts, respecte a la mitjana són un 11,7% inferiors. A la comunitat de Madrid, les coses són pitjors, certament, i per això també es queixen: els seus contribuents aporten un 40,1% més i perceben entre un 3,8% i un 18,1% menys.

Per a Pere Aragonès, conseller d’Economia de la Generalitat, i per al Secretari d’Economia, Albert Castellanos, l’Estat aplica erròniament el model a Catalunya perquè es basa en els seus propis interessos i, segons un estudi, s’han xifrat amb 85.000 M € els recursos que van deixar d’ingressar les comunitats autònomes entre 2009 i 2005 per aquesta mala aplicació. Tràgala!, de nou.

El primer error rau en el càlcul de bestretes que paga l’Estat a partir de l’estimació que fa de quina serà la recaptació d’IVA i IRPF en les comunitats i, en funció d’això, fa la transferència. Però resulta que es pot comprovar que en els darrers anys la previsió sempre ha estat a la baixa, de manera que les comunitats han rebut menys i han trigat dos anys a regularitzar els ingressos que els pertanyien. El segon error en l’aplicació del model (que no és cap error …) és que encara no s’ha fet efectiu el finançament per a competències específiques com, per exemple, la dels Mossos d’Esquadra. El tercer error (que tampoc no és error) és l’incompliment en infraestructures previstes en la disposició addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia, que fixava un percentatge sobre el total d’inversió estatal equivalent al seu pes en el conjunt del PIB. No s’ha complert mai i, per tant, no s’ha pogut reduir el dèficit històric en infraestructures que pateix Catalunya, objectiu d’aquella disposició. Tres tràgales més sense comptar la manca d’execució de les partides pressupostades per a Catalunya els darrers anys. La cançó enfadosa.

Tot plegat deixa ben palès que els mecanismes de redistribució del sistema de finançament fomenten un repartiment arbitrari i injust dels recursos, i que discriminen Catalunya i altres comunitats amb una aportació molt per sobre de la mitjana que reben: Andalusia és el 13è en aportacions (1.731 €) i el 10è en percepcions (2.392 €); Extremadura el 14è en aportacions (1.630 €) i el primer en percepcions (3.426 €). No és que rebin més del que aporten; és que reben més que les comunitats que aporten més, cosa renyida amb el principi d’ordinalitat pactat el 2009.

Així les coses, amb aquest sistema injust, opac i discriminatori, el govern central demanava a la Generalitat que tornés al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) del passat 22 d’agost. Per què assistir a una reunió que sol acabar en guirigall?? Per espellar de viu en viu els representants catalans? No van sentir Emiliano García-Page, president socialista de Castella-la Manxa (en l’actual sistema aporta 1.856 € i rep 2.529 €), que declarava que no acceptaria “per cap concepte” una negociació directe de l’Estat amb Catalunya? Recorden qui va dir que en una trobada del CPFF: “De esta reunión nadie puede salir perdiendo lo más mínimo”?) El govern de Sánchez sap que té un llistat de compromisos incomplerts de l’Estat amb Catalunya. Per això l’acord del dimarts 25-IX, en la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals de traspassar 1.459 M € a la Generalitat, en quatre anys, per compensar deutes pendents en matèria d’infraestructures i Mossos d’Esquadra. Que trist que 13TV s‘alineés amb la Brunete mediàtica i transformés el que era un deute en pacte ocult entre Sànchez i els independentistes! La postveritat de 13TV és això: una mentida. Què diran quan s’autoritzi al govern català a reconvertir 2.773 milions d’euros de deute de curt a llarg termini?

M’he estès en la tercera mentida perquè 13TV, a l’hora de parlar del finançament català, sol ser sectària i recursiva. Podria parlar de més enganys durant aquella tertúlia. I d’algunes que van seguir entorn del primer d’octubre de fa un any. Seria debades: mai no s’esmenen. Podria adduir que des de 13TV caldria que aprenguessin a parlar de la desobediència civil i de la lluita no-violenta que va emprar el Natzarè durant la seva vida. Però es veu que la mentida ja li va bé, a la cúpula eclesial. Per defensar la unitat d’Espanya (bé moral, per alguns, com es va dir al segle XVIII) val tot. Fins i tot l’engany. Aquells que pensem que Catalunya és una nació hem de ser exterminats. Arran del meu article passat, com he dit, em va escriure molta gent, però cap bisbe es va donar per interpel·lat. El Papa Francesc almenys té la delicadesa d’enviar-te un agraïment quan li escrius alguna cosa. En sóc testimoni.

Si no veig cap canvi a la tertúlia El Cascabel d’Antonio Jiménez, la cosa lliscarà en contumàcia. Aleshores, com a creient crític, em repensaré de posar la X a favor de l’Església en les meves declaracions de renda com he fet sempre. I espero que molts creients catalans segueixin el meu exemple. Ningú ha de dedicar els diners propis perquè el menystinguin, l’insultin i imposin mentides com si fossin veritats.