“Aunque la mona se vista de seda, …”

Valgui aquest refrany castellà per qualificar l’últim canvi de nom d’una empresa de l’oligopoli energètic electro-gasista, que durant molts anys ha manipulat la paraula “natural” per induir la població a cremar un combustible fòssil que es troba al subsòl i que no és altra cosa que un gas fòssil, l’extracció del qual, transport, distribució i combustió suposa l’emissió de gasos d’efecte hivernacle que contribueixen de forma important a l’escalfament de l’atmosfera.

El naixement de l’empresa que es va batejar amb un nom genèric com és el de “Gas natural”, es remunta a quan es va forçar la fusió de les empreses Catalana de Gas i Gas Madrid. Anys després, Gas Natural SDG va llançar una OPA sobre Unión Fenosa, que li va permetre fer-se amb els actius de la companyia elèctrica més bruta i ecològicament destructiva de l’Estat espanyol (centrals tèrmiques i mineria de carbó).

Unión Eléctrica Fenosa va néixer a finals de 1982, després de la fusió entre Unión Elèctrica (creada el 1912 com Unión Eléctrica Madrileña) i Fuerzas Eléctricas del Noroeste SA (o FENOSA, creada a La Corunya el 1943 per Pedro Barrié de la Maza, posteriorment nomenat per la dictadura franquista, Comte de Fenosa). Curiosament FENOSA va ser el resultat de la forçada fusió de la Fábrica de Gas y Electricidad, que posseïa Barrié a la ciutat de La Corunya, amb Electra Popular la Coruñesa de l’empresari José Miñones, que a causa de la seva simpatia cap als ideals republicans, va ser afusellat pels revoltats que, en un acte de lesa rebel·lió i sedició, van executar un cop d’estat contra el govern legítim vigent el 1936.

Publicitat

Però vegem la història dels seus canvis de nom: 1843, es crea la Societat Catalana per a l’Enllumenat de Gas; 1912, canvia el seu nom a Catalana de Gas i Electricitat S.A.; 1987, canvia la denominació a Catalana de Gas S.A.; 1991, amb la fusió de Catalana de Gas S.A. i Gas Madrid passa a denominar-se Gas Natural SDG; 2009: l’OPA llançada sobre Unión Fenosa fa que passi a denominar-se Gas Natural Fenosa; 2018, decideix rebatejar-se com Naturgy.

Si repassem l’historial energètic, veurem que ja en el seu naixement es va dedicar exclusivament a la fabricació de gas manufacturat a partir de la combustió de carbó a la fàbrica de la Barceloneta. No va ser fins 50 anys més tard que va entrar, de la mà d’una multinacional francesa, en el negoci elèctric, i va construir la central tèrmica Vilanova (a Barcelona). El 1963 s’inicia el canvi del sistema de fabricació de gas a partir de carbó per un sistema basat en el cracking catalític de naftes lleugeres. I el 1969, de la mà de la multinacional Exxon, comença la introducció del gas fòssil, batejat amb el nom de gas ‘natural’. A partir de 1992 comença la seva expansió pel mercat llatinoamericà, i avui està present a l’Argentina, Brasil, Mèxic, Colòmbia, Xile, Panamà, Puerto Rico, etc., negocis que representen més de la meitat dels beneficis de l’empresa.

El seu ADN empresarial s’ha basat, i contínua basant-se, en la combustió de materials fòssils. Al llarg de la seva història més que centenària, haurà emès a l’atmosfera enormes quantitats de gasos d’efecte hivernacle, xifres que mai s’han fet públiques, tot i pregonar per tot arreu la seva responsabilitat corporativa… i en concret el seu “comportament socialment responsable”. Entre els seus vuit compromisos es troba el de la “gestió responsable del medi ambient”, però si l’empresa fes honor a aquest compromís, ja hagués publicat les dades de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, ocasionat pel centenari negoci de cremar i fer cremar combustibles fòssils de tota mena, des dels seus inicis.

Avui en dia el seu parc de generació (12.465 MW) inclou centrals tèrmiques de cicle combinat de gas fòssil (7.001 MW a Espanya i 2.109 MW a Mèxic), centrals tèrmiques de carbó (2.010 MW a Espanya), centrals tèrmiques de fuel (198 MW a la República Dominicana), centrals nuclears (600 MW a Espanya: 11,3% de la nuclear d’Almaraz i 34,5% de la nuclear de Trillo). Això totalitza 11.318 MW cremant combustibles fòssils i 600 MW fisionant Urani, o sigui el 91% del seu parc actual de generació emet a la biosfera gasos d’efecte hivernacle i radioactivitat, contribuint de manera substancial a l’escalfament de l’atmosfera i l’enverinament radioactiu de la biosfera.

La recentment batejada Naturgy és una típica empresa que en l’argot energètic es podria anomenar una empresa típica del sistema elèctric 1.0, amb intents molt dubitatius de transformar-se en una elèctrica del sistema 2.0, quan de fet, els temps que vivim requereixen sistemes energètics 3.0.

Gas Natural va tenir la seva oportunitat d’or l’any 2009, quan va llançar una OPA sobre Unión Fenosa. Si en comptes de llançar l’OPA hagués optat per entrar al mercat elèctric amb sistemes de microcogeneració o microtrigeneració, avui probablement disposaríem d’una empresa que lideraria un sistema energètic 2.0, proveint serveis al voltant de l’energia tèrmica i de l’energia elèctrica. Però va perdre una oportunitat d’or i avui intenta sobreviure a base d’un nou “canvi”… de nom, sense variar substancialment la pràctica empresarial, però tal com diu el refrany “encara que la mona es vesteixi de seda, mona es queda”.