Aquest vespre, a les 19 hores, es presenta a l’Ateneu Barcelonès la Crida Nacional per la República, impulsada pel president Carles Puigdemont, pel president Quim Torra i pel cap del grup parlamentari de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez.
Es tracta d’una crida a constituir un nou instrument que esdevingui “el veritable lloc de trobada dels actors polítics i cívics del sobiranisme”. Un instrument que cap a la tardor es constituirà en una organització política, probablement un partit en el qual s’hi podrà ingressar de forma individualitzada.
Aquesta organització, doncs, pretén depassar el debat que en les darreres setmanes s’havia desenvolupat entre Junts per Catalunya, el Partit Demòcrata Europeu Català i Junts per la República, entre altres. De fet el seu objectiu és que s’hi integrin un ventall de persones molt més ampli.
A ningú no se li escapa, per exemple, que l’eslògan de l’acte recorda la Crida Nacional a ERC de l’any 1987, que va donar lloc a la integració de sectors independentistes al veterà partit republicà, els quals acabaren prenent-ne el control i convertint-lo en la punta de llança de l’independentisme parlamentari.
Lògicament, la situació política actual és molt diferent. Però els darrers desenvolupaments polítics, des de l’1 d’octubre fins a la derrota del 155, ha fet que els dos presidents s’hagin decidit a llançar una ofensiva en tota regla per assolir el suport d’una majoria clara a favor de la República.
En els pròxims dies caldrà veure quina és la resposta, tant dels ciutadans de manera individual, com també de les formacions polítiques actualment existents, ja que la nova iniciativa pot afectar la seva pròpia continuïtat. A ningú no se li escapa, per exemple, que aquesta Crida es fa pocs dies abans de la celebració de la Primera Assemblea Nacional del PDeCAT, que va ser el rovell de l’ou de Junts X Catalunya, i que ara es debat entre tenir un perfil propi, que alguns han batejat com a neo-autonomista, o bé arrenglerar-se sense cap complex amb l’estratègia de Puigdemont i Torra.
