Alèxia Roig (Barcelona, 1988). Independentista de tota la vida. Acampant a Plaça Catalunya per la República Catalana.
Quan comences a acampar a plaça Catalunya?
Vaig anar al Parlament el dia de la no investidura, el 30 de gener, i de fet jo venia amb el CDR de Corbera, veient que ens farien fora del Parlament, al CDR vam decidir marxar i em vaig assabentar per les xarxes que hi havia gent aquí a plaça Catalunya. El segon dia d’acampada vaig venir al migdia, vaig deixar uns entrepans i els hi vaig dir: “Bueno, després vinc”, i fins aleshores…
Quines són les vostres reivindicacions?
Som en aquí per la República, pels presos polítics i sobretot, el principal motiu és per reclamar al Parlament el Govern que vam votar. I estarem en aquí fins que hi hagi aquest Govern.
I serà quan donareu per finalitzada l’acampada?
Sí, quan hi hagi govern i sigui efectiu, és a dir, no un govern qualsevol, un govern que miri per la República, que és el que va votar el poble el dia 1 d’octubre i el dia 21 de desembre.
Quants sou acampant?
Dormint som uns 15 o 20 depenent del dia, el cap de setmana s’hi afegeix més gent. En general uns 300, a més s’hi ha de comptar tota la gent que ens segueix per les xarxes, són al Telegram, etc.
Hi ha alguna manera de seguir-vos?
Tenim Twitter (@AcampadaRep), i Telegram i Facebook (AcampadaxRepublica).
Creieu que us en faran fora?
En principi no ho sembla, hem rebut un munt d’amenaces, que si vindran els mossos, sobretot pel Mobile Congress, però pensem que no. Ja fa molts dies que hi som.
Quina és la principal tasca que desenvolupeu en aquí?
Fem tot d’activitats, xerrades, per exemple amb en Toni Albà, Fredi Bentanachs, … i pensem tot d’accions. Tenim la parada per la caixa de resistència, on les àvies per la República, que hi són cada dia, venen tot de coses. A més a més, el campament porta moltíssima feina.
També fem una important tasca de difusió i visualització, aquí a plaça Catalunya ens venen molts estrangers, és una oportunitat també d’internacionalitzar el conflicte. Els hi expliquem el procés.
Us serveix com a nucli d’acció per pensar amb altres mobilitzacions?
La convivència ens permet doncs trobar-nos i pensar i rumiar en noves accions, ens ve gent de tot el territori, ens expliquen el que fan al seu territori, amb l’aportació de tots anem rumiant.
Creieu que hi haurà una primavera catalana?
Esperem. Continuem amb els llacets, i continuem al carrer. Hi haurà més mobilitzacions pacífiques, ningú ens aturarà.
Com valores la situació política actual?
Els que acampem exigim, com a conseqüència del mandat del poble de l’1 d’octubre i el 21 de desembre, que els nostres representants investeixin sí o sí el nostre president Carles Puigdemont i Casamajó i que posin en marxa els mecanismes necessaris per implementar la República. Puigdemont o Puigdemont.
A títol personal, no parlo com acampada, sí que és cert que els polítics fan el que poden, hi ha condemnes grosses, per exemple, la condemna del president és de 30 o 40 anys de presó, però trobo que d’altres polítics s’han espantat, i si criden a la gent a la desobediència, hem de desobeir tots i cadascun de nosaltres.
O obeir el mandat popular?
Sí, desobediència a l’Estat espanyol i obediència al poble de Catalunya. El poble mana i el govern obeeix. Això hauria de ser tant per Catalunya com per a tot el món.
