Sorprenentment, el major Trapero i la cúpula dels Mossos van ser absolts de rebel·lió i altres delictes. De fet, se’ls jutjava pels mateixos fets i se’ls acusava dels mateixos delictes que als polítics jutjats al Suprem i que ja havien estat condemnats a penes de 9 a 13 anys. No és increïble que, acusats del mateix, uns fossin condemnats tan durament i altres resultessin absolts?
Des del 2019, mentre alguns mossos són perseguits per fer d’escorta al president a l’exili, altres agents del cos de Mossos d’Esquadra, conjuntament amb la Fiscalia, estan denunciant activistes independentistes per delictes de desordres públics i agressions, que suposadament han tingut lloc en concentracions i manifestacions independentistes. En Marcel Vivet és el primer condemnat a 5 anys de presó per la declaració d’un agent i sense imatges gràfiques que ho acreditin, i al mataroní Pol Serena, li’n demanen 8, d’anys, acusat de desordres públics, atemptat contra l’autoritat i lesions. Ni en Pol ni en Marcel accepten el pacte que ofereixen a la majoria del jovent detingut en les protestes d’octubre de 2018 i del 2019: admetre els fets a canvi d’una rebaixa penal que els assegura no entrar a la presó, previ pagament d’una quantiosa indemnització per lesions i pels desperfectes en l’arsenal policial, que sí, que alleugera a les famílies i no estronca el projecte vital dels nois i noies… És així, des del silenci, com s’estan resolent el fins ara un centenar de judicis de represaliats dels 3.300 que hi ha encausats.
Es constata doncs, un nou marc de repressió estatal, amb una segona onada de judicis polítics que, emparant-se en la «llei Mordassa» persegueixen drets fonamentals, el de reunió i de manifestació. Però la Fiscalia no és l’única protagonista d’aquesta dinàmica. La Generalitat, en representació dels agents dels Mossos d’Esquadra, també ho permet.
Aquest diumenge 4 de juliol, a Arenys de Munt, l’Assemblea Maresme i moltes altres entitats, hem cridat de nou a la mobilització. Sota el lema «Ara més que mai, Independència», juristes i represaliats ens han explicat que malgrat la por, la judicatura i la poca determinació de la Generalitat en la defensa d’un model de país de dret, el desig d’autodeterminació continua més viu que mai.
No podem deixar sol el nostre jovent ni a tots els represaliats que van sortir al carrer per denunciar que les sentències als nostres polítics no eren justes. Així ho ha dit el Consell d’Europa, que ha equiparat l’Estat espanyol amb Turquia per tenir representants electes empresonats per les seves opinions públiques, que ha considerat obsolets els delictes de rebel·lió i sedició i que ha afirmat que convocar a la manifestació no pot ser mai considerat un delicte. El Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg també s’espera que declari nul el judici.
Els indults als presos polítics serveixen per rentar la cara internacionalment a Espanya, i qui sap si per rebre els fons europeus. Però mentre es parla d’indults hi ha noves persones imputades i encausades, i només la independència, les farà lliures.
