Barcelona acollí una marea verda a favor de l’escola catalana. La manifestació, multitudinària anà del centre de la ciutat des de la cruïlla de Passeig de Gràcia amb plaça Catalunya fins al parc de l’Estació del Nord. Allà, es feren els parlaments de la mà dels actors Marc Martínez i Sara Espígol i actuacions musicals per cloure l’acte.
La concentració congregà personalitats del món de la política i la societat civil darrere una pancarta titulada L’escola catalana democràtica i cohesionada no té por. Impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana conjuntament amb totes les entitats educatives com l’USTEC, la FAPAC i un llarg etcètera. Malgrat la pluja i el fred, milers de persones van sortir al carrer per exigir una educació avançada, democràtica i allunyada de la censura i la por que pretén imposar l’Estat espanyol.
“La lluita educa!”
Per Ramon Font, docent de l’escola pública, no faria cap favor als seus alumnes si els fes classes en castellà, per una senzilla raó: el català garanteix les mateixes oportunitats als alumnes. Font, però, centrà la seva intervenció per defensar i donar suport a tots aquells docents amenaçats i denunciats per l’Estat espanyol, acusats d’adoctrinament. “La nostra feina és explicar el que passa i debatre amb respecte a tothom”, digué.
Albano Dante Fachin féu una aferrissada defensa del model d’immersió lingüístic, i es posà a ell mateix d’exemple: arribat amb 15 anys, va aprendre la llengua, una experiència “meravellosa” que va poder viure gràcies a no tenir una casella per triar només el castellà com a llengua vehicular. “Vaig trobar una societat que em va regalar la seva llengua, i em va fer més ric”.
Fachin envià un missatge a la societat espanyola: no us cregueu tot allò que alguns s’inventen per esgarrapar quatre vots, i ha agraït la tasca que fan els professors, “l’única eina per parar els peus” als que intenten manipular la societat, fins i tot intentant dividir-la, per interessos partidistes. Per acabar, demanà fer pressupostos a l’alçada dels grans professors que hi ha a les escoles.
Mercè Tarès, en representació dels estudiants, féu un crit a seguir lluitant per l’escola catalana. “No restarem passius als atacs a la nostra educació”, ha afirmat, i defensà l’escola catalana i pública, que cohesiona. “La lluita educa”, ha conclòs.
Marina Gassol, en nom de les famílies, advertí que el projecte lingüístic català mai ha representat un problema i que s’està instrumentalitzant amb finalitats partidistes, i demanà recuperar la llibertat de càtedra dels docents per no convertir les escoles en un lloc de pensament únic.
Una escola avançada i inclusiva
El manifest llegit, que es pot trobar aquí, afirma que la societat catalana demana una educació “avançada i inclusiva”, sense “por ni censura”. I és que la situació actual ha propiciat que molts docents hagin patit un “setge” per part de l’Estat espanyol, acusant l’escola d’adoctrinar quan, de fet, el que s’està fent és “educar ciutadans lliures i responsables”. El manifest vol traslladar suport a les persones denunciades i anima a no cedir en les seves funcions de docents.
El text denuncia que aquells que acusen d’adoctrinar són els que, de fet, volen adoctrinar a través d’assignatures com “Seguridad y defensa Nacional” i creant una identitat nacional amb visions unívoques i doctrinàries de la història, i es reafirma en el fet que Catalunya és una nació i que els fets de l’1 d’octubre han de poder ser tractats a escoles i instituts.
El manifest lloa la immersió lingüística, eina de consens i que fa possible que en acabar l’escolarització obligatòria tots els alumnes coneguin les dues llengües, i garanteix la igualtat d’oportunitats. Per això, l’ús de l’article 155 per introduir la casella del castellà a l’escola és una “usurpació” de les competències educatives per part d’un partit que només té 4 diputats al Parlament. “Només busca dividir el poble”, afirmen.
Finalment, adverteix que no faran callar l’escola; una escola que ha de formar en valors de la pau, la democràcia i el respecte.