Han passat dos anys i en vigílies de la commemoració de l’1 d’octubre 2017, l’Estat espanyol ens ha organitzat el sidral dels presumptes terroristes independentistes catalans.
Les filtracions de l’expedient del jutjat que tramita la causa secreta resulta que han permès realitzar una campanya de descrèdit de tot l’independentisme.
S’ha intentat criminalitzar el sobiranisme en plena precampanya electoral. Joc brut de nou. Clavegueres en marxa a la cerca d’il·legalitats per justificar el 155 o el que convingui. A Pedro Sánchez li convé ser ara el campió de la unitat d’Espanya.
Catalunya segueix essent l’objectiu a abatre i és la justificació de la campanya. Atacar l’independentisme per tots els fronts permet no parlar de la crisi econòmica, del deteriorament salarial ni de la corrupció que torna a aparèixer, ara al PSOE amb el repartiment de càrrecs que també afecta membres del govern en funcions.
Els més de dos milions de votants a favor de la independència són ara presentats com personatges intractables. És veritat que els sobiranistes són gent que es manté amb fermesa i dignitat com demana Elisenda Paluzie.
Però la persistència espanta l’Estat. No poden aguantar anys amb la pressió dels catalans arreu. I més ara que la CUP anuncia que vol anar al Congrés dels Diputats. Antisistemes amb escó, això no ho arregla ni l’Almudena.
El més indignant del que està passant és que es diguin mentides i una causa secreta es filtri no sabem si amb veritats o un muntatge de paper.
Es vol atribuir violència a la gent pacífica. Mai s’ha fet una crida a la violència contra l’Estat. Protestes totes, manifestacions a dojo, càntics i flors. És això violència?
La supèrbia de Carmen Calvo ha sigut visible amb les relacions amb Unidas Podemos. Aquests no interessen per què tenen pensament propi. Ara ja els fan capitular per un càrrec, si hi arriben per què no són insubstituïbles.
Converteixen la hipòtesi en realitat, transformen el mal pensament en realitat. L’Estat segueix en guerra contra el sobiranisme català.
I com és natural no convé que la gent s’entusiasmi de nou amb el referèndum d’autodeterminació. I en conseqüència convé dir que el referèndum no va ser un èxit per què diuen que els organitzadors sabien que no podrien assolir la creació de la República catalana.
Ens volen treure les il·lusions i la dignitat. Ens volen humiliar amb la Sentència del procés. Per això preparen el terreny per atemorir i envien més forces policials a Catalunya que són innecessàries. De despesa inútil l’Estat en sap molt. De reacció violenta, que se n’oblidin.
El que exigim per Catalunya i els catalans és respecte. L’1 d’octubre 2017 va permetre demostrar que el poble de Catalunya pot vèncer el Goliat de l’estat espanyol.
