Recuperar la normalitat i governar amb un full de ruta republicà sense haver declarat la República, essent aquest full de ruta vigilat per l’Estat espanyol i les seves oligarquies financeres, energètiques i militars, és una tasca titànica. Però ho intentem amb coratge pensant amb el suport infrangible de dos milions de patriotes o quedarem supeditats a una ignominiosa autonomia que veurà progressivament minvada la seva qualitat de vida; una qualitat de vida per la qual hem aspirat a l’Estat propi. Tots plegats ens hauríem venut l’enteniment si el suport popular al procés no hagués tingut com a objectiu millorar les condicions de vida i la salut física i mental de la població. No hem fet aquest llarg camí per donar més poder únicament als partits polítics, sinó a unes estructures de govern que facilitin impulsar un nou model de desenvolupament que ofereixi els llocs de treball que requereix una societat del segle XXI. Un desenvolupament basat en l’economia circular, les energies renovables i la regeneració d’un territori maltractat i contaminat. Dissenyar una transició solidària requereix estructures de govern innovadores i no homologables amb els ministeris tradicionals de l’Estat espanyol.
Tenim dos fronts que cal endegar per sortir de l’atzucac i de la crisi. El primer seria la creació d’una organització política transversal a l’estil de l’Scottisch National Party, el ferment de la qual l’hem experimentat amb Junts per Catalunya. Per això ens caldria fusionar tot l’espai independentista en una sola formació transversal (liberals, socialdemòcrates i ecologistes units). Aquesta seria una acció d’intel·ligència política i de generositat que provocaria un terratrèmol al sistema de partits espanyols i probablement en precipitaria la decadència.
El segon front consistiria a estructurar el nou govern de la Generalitat en forma de departaments transversals, començant, com exemple, amb una vicepresidència per a la Transició Ecològica, Energètica i d’Economia Solidària amb poders legislatius sobre la resta de departaments. L’economia, l’entorn i la sanitat, com també l’educació, la cultura i la informació, s’han de governar de forma polivalent. L’objectiu seria que en dues dècades Catalunya esdevingués el país mediterrani amb més qualitat de vida i justícia social.
Aquests dos fronts, ajudats per una estratègia mediàtica, precipitarien la ruptura democràtica amb el “feudalisme modern” que practica l’Estat espanyol sobre el territori. La seva consolidació política acabaria per obligar Madrid al diàleg i a la negociació d’un referèndum a l’estil escocès que, gràcies a una campanya explicativa sobre el país que volem, podria aconseguir la majoria cobejada.
Fer ara un govern autonòmic amb els departaments tradicionals, homologats amb els ministeris espanyols, i seguir amb les ofertes polítiques previsibles ens pot portar irremissiblement a la ruïna moral i a un exili interior de conseqüències que no vull imaginar.
L’alliberament dels líders empresonats i el retorn dels exiliats polítics a mitjà termini seria possible si els nostres representants polítics (encara escollits en llistes tancades i a dit) tinguessin la valentia d’iniciar aquesta revolució política.
