Passen els dies i cap mitjà de comunicació es pregunta per la situació de la llista del president i sobre el seu futur immediat. Eduard Pujol i Elsa Artadi s’han atipat de declarar “Puigdemont o Puigdemont” com a única alternativa representant la posició de tots els que vam formar part de la candidatura. Ara bé, el nostre electorat espera quelcom més relacionat amb el nostre projecte de societat i de govern. La llista està integrada per homes i dones amb una llarga trajectòria professional i política que, hagin sortit o no diputats o diputades, han de poder opinar sobre com superar l’atzucac provocat per l’aplicació del 155 i els brutals atacs de l’Estat contra el sobiranisme. Sembla que els dirigents de Junts per Catalunya volen obrir aquest debat intern. Veurem.
Jo intentaré fer-ho solidàriament i aprofitant aquesta tribuna que m’ofereix L’Unilateral. Considero que Junts per Catalunya ha aconseguit un bateig electoral extraordinari a causa no únicament del lideratge telemàtic del president i de la bona tasca de la directora de campanya, Elsa Artadi, sinó també gràcies a la transversalitat política, social i cultural de la llista; una transversalitat que intueix un projecte que aglutina liberalisme, socialdemocràcia i ecologisme. Una opció innovadora capaç d’impulsar en una dècada l’economia circular (que pot donar milers de nous llocs de treball), la transició energètica i el desenvolupament sostenible. Caldrà mitigar l’impacte del canvi climàtic sobre el territori i aquest repte únicament es pot fer superant la dicotomia dreta-esquerra; dirigint el timó cap a una economia justa i ecològica. La llei sobre el canvi climàtic i la transició energètica heretada de la darrera legislatura és una eina fonamental per iniciar aquesta governabilitat transversal.
JuntsXCat ha de constituir-se com organització política d’àmplia base social i connectar amb l’electorat constitucionalista. Millorar la qualitat de vida és un objectiu per a tota la població. I és un reclam per ampliar l’electorat independentista.
El repte, però, és recuperar les nostres institucions i tornar a gestionar el territori afectat per l’especulació, les màfies i una globalització sense ànima. Junts per Catalunya no pot acabar “sacrificada”. L’objectiu és que la llista del president esdevingui un nou espai polític creïble i net de corrupcions. Un repte que dignificarà la tasca i el coratge del president exiliat. Hem de demostrar que tenim un projecte de govern innovador i radicalment diferent dels que s’han fet en la transició democràtica. S’espera de nosaltres una resposta esperançadora i creativa per liderar la crisi econòmica, social i ecològica més greu de la nostra era postindustrial. Junts per Catalunya ha d’esdevenir la primera formació política (pensem en una candidatura a l’Ajuntament de Barcelona) i governar amb les altres formacions sobiranistes. El dilema és com iniciar aquest nou full de ruta amb l’amenaça del Tribunal Suprem d’inhabilitar la cúpula dirigent de tot el procés.
