És indigne, execrable i abominable que la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria, “truqui” al TC i no passi res. Que el dirigent del PP, Pablo Casado “intimida” el president Torrent i no passa res. Que el Ministre de Justícia “avanci” resolucions judicials i no passa res. Aquesta vergonyosa normalitat hauria de remoure l’estómac a qualsevol demòcrata espanyol, però: aquí no passa res.
Encara que, al meu entendre el més infame i antidemocràtic d’aquests episodis —que fan perdre molta legitimitat i “qualitat democràtica” a un estat— és que des de la UE i, particularment, des de la powerful Comissió Europea es facin completament l’orni. És a dir, que des del “club democràtic per excel·lència” que ens ha de garantir la llibertat, la democràcia i l’estat de dret de debò resti completament cec, sord, mut i esmaperdut.
Ara i aquí, voldria demanar —a tota la ciutadania catalana i europea— què en dirien els humanistes de debò —els pares fundadors d’Europa—, els precursors de la idea d’Europa després del desastre de 1945, com a unió dels ciutadans, dels drets humans, del respecte als pobles i de la diversitat lingüística, tal com, entre altres, proposaven Konrac Adenauer, Paul Henri Spaak, Alcide de Gasperi, Robert Schumann o Jean Monnet?
