Construir la Catalunya republicana sembla quelcom complicat avui, però no ho és gens. Sortir de l’òrbita d’una Monarquia parlamentària i ser República és l’efecte d’aplicar la tradicional recepta republicana. Per fer república només cal començar per la pràctica dels valors que fan vida republicana: la igualtat, la llibertat i l’honestedat, la transparència, la solidaritat, el diàleg com a forma de resoldre els conflictes, la justícia social i l’equitat en l’aplicació de la justícia.
No és republicà qui retira els fons i estalvis de les entitats catalanes i les traspassa a comptes mirall o a entitats financeres terceres fora de Catalunya, creient que guanya en seguretat, en lloc d’exigir que es redueixi l’impost a l’estalvi i s’alliberin les pensions de l’IRPF, s’acabin les retallades i l’Estat ens retorni el sobrant d’allò que ha recaptat i no inverteix.
És republicà qui lluita per ampliar drets i llibertats, controlar els recursos econòmics de la societat que gestiona el municipi, la Diputació o el Govern. És republicà qui defensa el pacte social, els drets humans i les llibertats.
És republicà qui treballa per fer més eficaç, potent i professional la seguretat i l’assistència social, qui defensa els que són vulnerables o es troben en risc d’exclusió social, qui fa cohesió social, qui s’esforça per reduir l’atur.
És republicà qui coopera en fer una política d’habitatge social digne i un pla de xoc per recuperar els treballadors que han perdut la feina, qui s’enfronta al treball precari, als abusos dels empresaris sense escrúpols, qui es mou per crear treball de qualitat amb salaris dignes.
És republicà qui fomenta la immersió lingüística sense complexos i l’escola de formació progressiva, l’educació de qualitat igual per a tothom. Qui treballa contra la regressió i l’abandó, la segregació, la falsa moral i la fractura social.
És republicà qui creu en la força de la democràcia expressada a les urnes, com a eina per recuperar la normalitat democràtica que ha perdut Catalunya amb la suspensió del seu dret públic.
Catalunya necessita fer i consolidar la transició democràtica, el desbloqueig de la seva política, fer republicanisme solidari. Aquesta transició ha d’eliminar les retallades socials i dels serveis amb un pla de tresoreria adequat.
Els municipis necessiten lliure disponibilitat de fons per fer la política de proximitat, enfortir la democràcia és practicar el principi de subsidiarietat.
La nostra economia ha de ser productiva i tractada amb una fiscalitat justa, amb un impost al treball reduït, i inexistent per a rendes baixes i jubilats. És ser republicà el fet d’impulsar mesures de creixement econòmic que reverteixin part dels beneficis a la societat.
La República Catalana exigeix autogovern ple, capacitat legislativa plena, altres criteris de fer i objectius a servir la justícia. La justícia ha d’operar més amb els principis del dret i l’equitat que amb la llei que pot rebutjar el jutge si és considerada injusta. La creativitat judicial i l’evolució del dret han de ser bàsics en aquest nou període.
Ens cal aprofitar la feina feta pel Govern i el Parlament, recuperar les lleis socials bloquejades o suspeses pel Tribunal Constitucional, fer reconèixer davant del món que tenim dret a recobrar des de 1714 la sobirania nacional catalana —imprescriptible i irrenunciable— i avançar per les vies del progrés.
Sense república no tenim capacitat per avançar en l’edificació de la nova casa pairal de tots, i educar la gent en el respecte i la força del progrés en col·lectivitat, en l’amor per les llibertats i la democràcia participativa. Fer república exigeix reduir dependències. Ningú ha de poder prendre decisions per nosaltres. Cap altra sobirania se’ns pot superposar si trenca amb l’obligació moral i política de ser equitatius i solidaris amb el poble català.
Fer república vol dir també allunyar-se de l’oligarquia que controla l’economia i el govern d’Espanya, i també els interessos amagats, la mentida i l’immobilisme. Ens cal un espai nou de convivència i valors republicans, de formació en el diàleg i accés general a la cultura. Trencar motlles establerts és la gran revolució que ha de permetre la presència i l’expansió catalana cultural, econòmica i social al món.
