L’ofensiva judicial espanyolista no té aturador. Avui compareixen de nou davant de l’Audiència Nacional, una instància judicial especial que té els seus referents previs en òrgans judicials franquistes (vegeu més a baix), el Major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluis Trapero, la intendenta del mateix cos, Teresa Laplana, i els presidents de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i el d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.
Tots ells estan encausats pel delicte de sedició i podrien arribar a ser condemnats a 15 anys de presó.
En el moment d’escriure aquest article, la jutgessa només ha pres una decisió, en relació a la Intendenta Laplana, responsable de l’operatiu dels Mossos del 20 i 21 de setembre davant de la conselleria d’economia, i a la qual se l’acusava de no haver fet res per evitar la presència de milers de ciutadans que bloquejaren la sortida dels agents de la Guàrdia Civil que la registraren, sempre en opinió de la fiscalia. I la decisió de la jutgessa Carmen Lamela ha estat deixar-la en llibertat, amb mesures cautelars, com és la retirada del passaport, la prohibició de sortir de l’Estat i la compareixença regular davant d’un jutjat.
Respecte al Major Trapero, també en el moment d’escriure aquest article, se sap que la fiscalia li demana la presó incondicional, però la jutgessa no ha decidit encara al respecte.
Els altres dos citats encara no han comparegut davant de Lamela.
Què és l’Audiència Nacional?
És una instància judicial especial, amb una jurisdicció que abasta tot l’Estat, però que té la seu a Madrid. S’ocupa de determinats delictes de gran transcendència pública com són el terrorisme, les drogues i el crim organitzat, delictes monetaris, contra la Corona i el govern, entre d’altres. Va ser creada el 1977, en plena transició, i va prendre el relleu a un altre tribunal de sinistre memòria: el TOP.
El Tribunal de Órden Público, va ser una instància judicial franquista que tenia com a missió la repressió de les conductes que sota aquest règim dictatorial eren considerades delictes polítics i garantir l’estabilitat del règim. Concretament, els delictes contra l’ordre públic, en especial els de caràcter politicosocial, contra la seguretat exterior de l’Estat, contra el consell de ministres i contra la forma de govern, és a dir, el que es considerava sedició, rebel·lió, desordres públics, i propaganda il·legal. Va ser creat el 1963, i va ser molt actiu durant la darrera part del règim, i en especial en els primers anys setanta, quan la repressió franquista va ser molt intensa perquè el règim començava a esquerdar-se.
Però el TOP no va aparèixer del no res. De fet, va prendre el relleu a una altra instància judicial franquista d’igual o pitjor sinistra memòria. Ni més ni menys que el Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, format el 1940 i que fins a la seva supressió, va conduir més de 60.000 processos. Presidit per un general, va portar a terme una repressió duríssima durant les primeres dècades del franquisme.
