La primera volta de les primàries obertes de Primàries Catalunya serà entre el 29 i el 3 de desembre. Els electors triaran de l’àmbit comarcal el seu millor representant. En una segona volta, es conformarà la llista nacional que es presentarà a les eleccions al Parlament de Catalunya.
Entre els 198 candidats, aspirants a portar la veu del primer d’octubre a la cambra catalana, hi ha un nexe comú de lluita transversal per fer efectiu el mandat democràtic sorgit del referèndum d’autodeterminació de Catalunya.
El catalanisme polític ha quedat bloquejat per la dinàmica que han tingut els presos polítics catalans en els darrers tres anys i es preveu que pot empitjorar amb la dinàmica que tindran els exiliats quan el suplicatori espanyol davant el Parlament Europeu prosperi, com ja s’intueix.
Europa es desentén de la causa dels catalans en la mesura en què aquests no tiren endavant la independència com a causa justa d’una realitat nacional que no gaudeix de protecció ni reconeixement en el context dels estats actuals on viu (Espanya i França).
Estratègicament, per tant, ja són molts els que creuen que cal dotar al país d’una baula intacte de febleses i servituds, com la que representa el projecte de regeneració democràtica que hi ha darrere de Primàries Catalunya, el qual va néixer sota els auspicis de l’Assemblea Nacional Catalana, i que ha estat objecte de crítiques i atacs de tota mena per part del sistema de partits parlamentaris actuals.
El que serà la llista del poble, feta de gent que va creure de forma visceral i íntima en la gran proesa nacional del referèndum d’autodeterminació del passat 1r d’octubre de 2017, segons expliquen veus de tota mena des de Primàries Catalunya, és fruit d’un esforç col·lectiu de base i per a la base.
La llista del poble és una llista que mirant en conjunt totes les candidatures que s’han presentat són de gent quasi tots ells desconeguts. Però no són gent de farciment o de comparsa, ni de bon tros. Són gent que debat en nom propi i amb responsabilitat sobre el present i el futur d’aquest país. Per tant, res més lluny de les llistes tancades dels partits “tradicionals”, en les quals a partir dels deu primers, en general, les persones tenen por de parlar o cap necessitat d’expressar-se.
La regeneració democràtica és un exercici obligatori que també sorgeix del mandat del referèndum d’autodeterminació. Era i és el “Som república” que ara hom vol deixar al fons del calaix, si més no per una llarga temporada. La gent hi és, les institucions estan llestes, però cal voluntat política per fer un exercici d’obediència als interessos generals dels catalans.
La sobirania nacional resideix al Parlament de Catalunya i la veu que no hi tingui entrada pot parlar i exclamar-se, però no representarà a ningú, més enllà de les seves opinions o denúncies. Per això, votar el 14 de febrer és important i necessari, sobretot si es fa pensant en clau nacional, després de comprovar que les polítiques actuals, sota la direcció d’ERC i JXCAT, fan romandre els presos polítics tancats darrere de reixes i els exiliats no tenen cap futur cert ni tan sols a Europa.
El problema bàsic és l’estratègia de la confusió en la qual els partits del govern català actual han aprofundit deliberadament. Han fet creure que la gestió del dia a dia de l’administració autonòmica era el tema principal quan només és accessori del que realment preocupa als catalans: tenir prou eines i recursos per mirar el futur amb tranquil·litat, com fan tots els països del món que intenten ajudar i servir la seva gent: la independència!
Llorenç Prats @llorenprats 27/11/2020
