A 56 dies de l’1 d’octubre, mentre els usuaris de l’aeroport d’El Prat continuaven posant a prova la seva paciència —sembla— infinita, ens arribava la notícia de la mort del professor Jesús Tusón, en paraules de Carme Junyent “El professor indomable”.
El 1986 llegia el seu primer llibre d’assaig (al qual en seguirien un munt) sobre diversos aspectes del llenguatge, les llengües i la comunicació humana. Avui l’he volgut retrobar i del primer que m’he adonat és que el vaig llegir i rellegir moltes vegades, cosa que s’aprecia fent un sol cop d’ull al llibre. “El luxe del llenguatge” reposava al costat de fins a 10 llibres més del professor Tuson. Cap d’ells, però, tan “usat” com el llibre del 86.
Per formació, professionalment i com a activista lingüístic i cultural he dedicat bona part de la meva vida a ensenyar la llengua i a tenir cura d’usar-la de manera adequada en cada moment. Formo part d’aquell estol de persones que reivindiquem la plena normalitat del català, d’aquells que volem que esdevingui la llengua comuna, habitual i preferent d’ús als Països Catalans, que en fem bandera de la unitat de la llengua.
Massa sovint, se’ns acusa de voler imposar el monolingüisme a Catalunya, de voler marginar el castellà, de fanàtics de la llengua que odiem les altres llengües (sobretot, la llengua castellana). Se’ns apliquen multitud d’adjectius, alguns que no val la pena ni reproduir-los, des de fonamentalistes culturals i lingüístics fins a feixistes o racistes.
Vull creure que la majoria dels que pensen d’aquesta manera canviarien d’opinió si llegissin Jesús Tuson. Potser s’adonarien que els que estimem la nostra llengua, la defensem i la reivindiquem on calgui, no ens exclou d’estimar les llengües (en plural), perquè estimem el llenguatge humà, perquè, en paraules de Tuson “les paraules, de vegades, també són històries, episodis, anècdotes, experiències, ficcions…”
La primera pàgina d’El luxe del llenguatge ja és una autèntica síntesi del missatge de Tuson. Una autèntica declaració de principis per als que som amants de les llengües, del llenguatge i dels llenguatges:
Us crido a estimar el llenguatge i a estimar i defensar les llengües, la seva unitat pregona i el ventall magnífic de la seva diversitat. Perquè potser no som més que llengües i quan se’n perd una perdem una part essencial de nosaltres mateixos. I quan algú fa per esborrar totes les llengües menys la seva ens vol fer menys humans i va de dret, en un camí sense retorn, cap al món inhumà del silenci.
