Recents declaracions de la Sra. Soraya Sáenz (1971), vicepresidenta del Govern espanyol, descriuen la situació catalana d’aquests moments com molt crispada, raó per la qual convé deixar la discussió dels temes importants pel dia 2 d’octubre. En la reunió celebrada amb algunes persones que “manen” a Catalunya, com La Vanguardia, el Cercle del Liceu, el Foment del Treball, entre d’altres, es va admetre, que encara que se celebri el referèndum, aquest no tindria conseqüències. La nit de l’1 d’octubre el tema es resoldrà, segons ells, declarant el fracàs del referèndum d’autodeterminació, i la incapacitat de fer avançar l’insuficient mandat popular sorgit de les urnes. Tot plegat, sense perjudici del desgast i persecució que les institucions de l’estat exerciran, de forma implacable, sobre persones concretes impulsores del procés de reconstrucció nacional mai abandonat pel poble català.
Així les coses, hom caldria que tingués en compte que les senyalades personalitats que es van reunir amb el govern espanyol per dirimir la forma de regatejar el resultat del referèndum d’autodeterminació, han col·laborat activament en permetre, una vegada més, que les institucions de l’estat es facin una idea parcial i esbiaixada de la realitat social, econòmica i política del que és avui Catalunya. Són, per tant, còmplices d’un engany que cal denunciar, encara que ens resulti favorable, als amants de la llibertat i la democràcia, ja que altera la correlació necessària entre les polítiques públiques i les aspiracions ciutadanes d’aquest territori europeu que es diu Catalunya.
Des del moment que persones, s’entén que suficientment informades, com Màrius Carol, Jordi Juan o Fèlix Riera, entre molts d’altres, apunten al dia 2 d’octubre com la medicina per resoldre l’efervescència per organitzar i celebrar el referèndum d’autodeterminació del dia 1 d’octubre de 2017, tot dissenyant, ja ara, el seu resultat negatiu, no sols afebleixen les possibles sortides pactades a la vocació de llibertat del poble català sinó que sobretot assumeixen una manipulació, ex ante, del que en democràcia seria totalment abominable, o fins i tot, considerat criminal, atès que adultera l’essència de la representativitat popular i de les facultats de participació de la ciutadania. Encara que segurament, ambdues coses, no els hi importin el més mínim, dissortadament, pel que suposa, de fons, de justificació de la corrupció política i econòmica, en extingir-se la vigència dels ideals i dels valors.
El que es dirà el 2 d’octubre és que s’haurà perdut. El primer titular serà la clau de tot un procés històric, del qual no hi ha dubtes de la seva transcendència, sigui pels catalans, però també pels espanyols i europeus, en general. I es dirà que s’ha perdut perquè no es podrà donar, segons ells, la victòria del SI per més del 50% dels vots emesos, ja que comptabilitzaran els vots nuls i els vots en blanc, com van fer el 27S2015. Efectivament, en un plebiscit o referèndum només es poden comptabilitzar els SI o els NO, tots els altres no es poden tenir en compte. I per tant, i ho saben, el 27S2015 es va guanyar sobradament: SI 47,74% versus NO 39,17%, que passat a valors absoluts, per conformar el titular decisiu seria: SI 1.957.348 vots versus NO 1.605.563 vots, és a dir, el SI obté l’aval del 55% de la població, en sentit referendari. Amb el 55% de suports es va guanyar el plebiscit per la independència, i per això els 72 diputats del Parlament de Catalunya que defensen aquesta opció tenen tota la legitimitat popular per impulsar i fer possible el que sigui més convenient per posar Catalunya en el concert de les nacions.
Malgrat tot, l’endemà del 27 de setembre de 2015, hom va dir, de forma sistemàtica i quasi compulsiva, que “hem perdut”, d’acord amb l’estratègia que ara també es vol reproduir de cara al 2 d’octubre de 2017, per part d’una minoria certament manipuladora i indiferent de la voluntat popular.
L’important no és el que pensin des d’Espanya, sinó que farà el govern català amb els resultats.
L’article de La Vanguardia dient que el govern català ens traïra el 2 d’Octubre al donar-nos el resultat del referendum i posant-nos excuses per no declarar la independència m’ha deixat el cor en un puny.
Si passa de veritat, dedicare fins el meu últim alè a criticar als polítics del moment per fer-los perdre tots els comicis.
És un altre intent de dividir-nos, terroristes a l’estil de la nefasta 5a columna que patiren el 36. Tota la meva confiança amb el nostre Govern, ha demostrat que s’ho mereix.
Això mateix Carles… a més, cal dir, que arribat al punt que s’ha arribat, si algú es pensa que la ciutadania -que vagi a votar, és clar- es quedarà de braços plegats si s’aconsegueix un resultat favorable i es produïs una manipulació tant barroera com l’esmentada a l’article, penso que no és conscient del moment que viu. M’atreviria a dir també, que en cas que el resultat no sigui favorable, TAMPOC voldria dir que “les coses seguissirien com fins ara”, ni de bon troç.
També n’estic ben convençuda que si ens enganyen, el govern català en patirà les conseqüències.
El poble haurà perdut la fe i la confiança en ell i es lo pitjor que li pot passar, un poble decebut.
No entenc el suposat parany del que parleu.. Si aquest cop si que és un referendum, i per tant només es compten els si i els no, ¿com han de fer els comptes del 27S?
Feu trampes amb els números. De tota manera dona igual. NO votareu ni si ni no. Ho ha dit el govern espanyol i jo m’el crec. Llàstima!
O s’és català o s’és espanyol. No hi hi ha neo-catalanisme com els del Duran y Lerida. Abvans alemany que espanyol!
El sr. Marius Carol es un espanyolista redomat i un manipulador experimentat, la Vanguardia esta sota minims democratics desde que aquet element es el director.
Li dono tota la raó
a RAMON GRAU. Només tenim que sentir al sr. Marius Carol, a les tertúlies d’en Cuni.
El sr. Marius Carol no l’escolto mai a les tertúlies d’en Cuni. Això no vol dir què no sàpiga el què diu. Totalment d’acord amb Ramon Grau.
Quin riure. Els intents de LV són patètics.
Primer, aquí no tenim crispació sinó esperança i il·lusió. En tot cas, la crispació la tenen allà (i potser els seus quintacolumnistes, com LV). En segon lloc, no sabia que el circulo del liceu, LV (que l’han de regalar al tren) i Foment són tant poderosos (em pixo).
Però què es pensen, que seran els únics periodistes? Però senyors, que tindrem (tenim!) els periodistes del món sencer pendents i també hi seran el 1-O i publicaran el resultat veritable. La Vanguàrdia quedarà en ridícul monumental a nivell internacional.
No m’afecten els comentaris unionistes i tot el que sigui contrari als meu sentiment de llibertat. Confio totalment amb el MHP i al seu equip, que avui per avui son els únics que em demostren COHERÈNCIA. Salut i República Catalana.