El nostre és sense cap mena de dubte un país municipalista: nosaltres ens sentim arrelats als nostres barris, pobles i ciutats, i sovint el món local ha estat l’avantguarda de canvis que posteriorment s’han produït en l’àmbit nacional. La Segona República va ser una conseqüència directa de les eleccions municipals de l’abril del 1931, i moltes de les polítiques progressistes que han pretès capgirar les grans desigualtats socials han sortit dels nostres ajuntaments.
I per tant, cal que en el procés constituent de la República Catalana situem el municipalisme com un objecte més de debat, com ho seran el treball, la cultura o el medi ambient. I en aquest procés constituent haurem de poder proposar, per exemple, que sigui l’àmbit local qui planifiqui i gestioni els serveis públics de l’estat del benestar de la República. Aquest és el model de distribució del poder competencial que s’adopta als països nòrdics, per a molts de nosaltres referents per la seva alta inversió pública i per la seva capacitat d’intervenció per millorar la vida de la gent.
Però avui dia cal ser conscients d’una nova amenaça per al municipalisme del país: de nou l’intrusisme de l’Estat espanyol en les nostres institucions locals. El projecte de llei de Pressupostos de l’Estat conté a la seva disposició addicional núm. 27 la limitació d’incorporació com a treballadors públics aquells que ho són d’empreses que tenen concessions de serveis públics i en què s’extingeix el contracte. Això seria un atemptat contra l’autonomia de les nostres institucions locals, i en especial contra aquelles que pretenen dur a terme processos de remunicipalització de serveis públics.
L’Estat espanyol intenta blindar les grans empreses, sovint les més beneficiades del fet que molts serveis públics de l’àmbit local (llars d’infants, neteja de la via pública, la recollida d’escombraries…) siguin gestionats de manera externalitzada
Novament, l’Estat espanyol intenta blindar les grans empreses, sovint les més beneficiades del fet que molts serveis públics de l’àmbit local (llars d’infants, neteja de la via pública, la recollida d’escombraries…) siguin gestionats de manera externalitzada. Per a nosaltres, la concentració del poder (en aquest cas, l’econòmic) en poques mans és una amenaça per la llibertat i la igualtat de les persones, perquè massa sovint aquesta concentració de poder acaba transformant-se en abús de poder i restricció de condicions materials per la gran majoria de la societat.
La construcció i la definició de la República Catalana en un procés constituent és una excel·lent oportunitat per dotar de més poder els nostres ens locals, les institucions més properes al ciutadà, i fer-les fortes per combatre les desigualtats socials que existeixen a la nostra societat.
Ara com ara, qui vulgui defensar la força de canvi que representa el municipalisme, i qui tingui clar que cal una gestió pública i valenta dels serveis municipals, ha de saber que la continuïtat a l’Estat espanyol ho posa en perill, ja que aquesta no és en absolut la seva prioritat.
És més necessari que mai que fem entre tots i totes, una República Catalana, del benestar i de caràcter municipalista, i que la fem en els mesos vinents, amb mobilització social, amb arguments sòlids com els que tenim, i que aquest setembre omplim les urnes de paperetes d’un SÍ de canvi i de justícia social.
