El 1983, el Parlament de Catalunya, crea la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, que amb l’arribada d’internet i la irrupció de les xarxes socials, esdevindrà la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Doncs el Parlament, encarrega a aquest ens, la posada en marxa, funcionament i operativitat d’uns canals de ràdios i televisions catalanes, públiques i nacionals.
Centrem-nos en Televisió de Catalunya. Dues missions cabdals i importantíssimes, irrenunciables i innegociables, són les que ha de dur a terme: restituir el normal desenvolupament de la llengua nacional del país, i emetre una programació potent, d’informació i entreteniment. El pilar bàsic de TV3, on rau llur essència, són els informatius. No en debades, són els més seguits. Però no sempre ha estat així. De la mateixa manera passa amb l’entreteniment. La segona meitat dels anys 80, la dècada dels 90 i una part del 2000, els programes gaudien d’una qualitat que fregava l’excel·lència. La UE, va atorgar a TVC, el certificat “Excelence”, com a premi per ser una televisió “regional”, magnífica i excel·lent. No és el cas d’ara. I costarà diners i temps recuperar l’audiència que s’ha perdut. I el més important, saber i fer programes potents, bons, sans, divertits i amb bon gust.
La propera temporada es prepara una gran revolució. Molts programes seran substituïts per d’altres. Hi haurà cares noves, i canvis de presentadors, “ball de presentadors”.
Si ells fan bona feina, i els catalans donem oportunitats al que abans en dèiem “La Nostra”, tornarem a gaudir d’excel·lents programes. No només depèn d’ells, que així és i ha de ser, sinó de tot el conjunt de la societat.
