Reinterpretant el carlisme català

image_pdfimage_print

Esporàdicament he llegit les obres de Pere Anguera o Ferran Toledano sobre el carlisme català i especialment he procurat aproximar-me a la mentalitat dels tradicionalistes nostrats que s’alçaren contra la República el 18 de juliol del 1936 creient defensar una forma de vida social a la qual s’aferraven sobretot els sectors de la població rural més indefensos als canvis socioeconòmics. El llibre de Salvador Nonell Bru sobre el periple bèl·lic del Terç de Montserrat és un testimoni fidedigne d’aquella època i aquella gent avui oblidada.

Els carlins no poden ser tractats igual que els falangistes o els militars africanistes a l’hora d’analitzar la guerra del 1936-1939, i sobretot la postguerra quan essent teòricament del costat dels vencedors els seus valors i referents foren marginats pel franquisme que optà per l’Opus Dei i el tecno-autoritarisme “desarrollista” com a avantguardes del règim.

No hi ha gaire producció historiogràfica dedicada a reinterpretar el carlisme autòcton, a banda dels autors esmentats més amunt, Lluís Duran i Solà ha estudiat la figura del dirigent carlí contemporani Josep Badia, també divulgada pels seus familiars, que va liderar el Partit Carlí de Catalunya, obertament antifranquista i favorable al dret d’autodeterminació. Un altre testimoni de l’evolució de carlins catalans cap a l’independentisme contemporani és el llibre de Josep Vinyet Diari de guerra d’un requeté català (Garsineu Edicions, 2010), qui entrevistat per Nació Digital el 26 de gener del 2014 afirmava “Ara estic d’acord amb la independència i amb convenciment“.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

Al País Basc, sobretot a Navarra, la revisió històrica del carlisme durant la guerra i la postguerra és una qüestió de viva actualitat. M’ha sorprès l’èxit -relatiu- del relat de Mikel Azurmendi “En el requeté de Olite”. Segueixo també el creuament d’articles a la premsa entre les diverses visions del paper del carlisme durant la guerra del 1936-1939, trobant especialment interessant aqueix que signa Fermín Azplikueta “Sobre boinas rojas y banderas de (muchos de) nuestros abuelos“, publicat a Notícias de Navarra el proppassat 30 de gener.

Article publicat originalment al Bloc d’en Jaume Renyer