Aquest dijous i divendres han tingut lloc les XVI Jornades de la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR), celebrades a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona.

Com el seu propi nom indica, la FOCIR aplega aquelles associacions o organitzacions de Catalunya que han sol·licitat i han obtingut un reconeixement internacional, i doncs, representen, en el seu àmbit, Catalunya, sense cap subordinació de cap mena. Actualment en formen part una setantena d’entitats, algunes de ben conegudes com l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, Federació Catalana d’Entitats Corals, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, etc.

Lògicament, l’objectiu de la FOCIR és la promoció de la internacionalització de Catalunya des de la perspectiva de la societat civil. Concretament, pretén estimular i proporcionar recursos a la participació de les entitats catalanes a l’escenari internacional, i a través de la seva representació, fer advocacia del paper de les organitzacions civils en els centres de decisió política internacional.

D’entre les múltiples activitats i serveis que ofereix, hi ha la celebració anual, d’unes Jornades, que, com s’ha dit més amunt, enguany han arribat a la seva XVIa edició.

En cada edició es tracta d’un tema d’interès, i en aquestes s’ha reflexionat sobre La diplomàcia de la Catalunya Estat: Nous horitzons. Hi han participats experts i especialistes de Catalunya, Quebec, Escòcia i Eslovènia i s’han estudiat també altres casos com els del Càucas, Eslovàquia, o Andorra.

La ponència inaugural ha anat a càrrec de Daniel Turp, Professor de Dret Public Internacional i Dret Internacional de la Universitat de Montréal i President de l’Institut de Recerca sobre l’Autodeterminació dels Pobles i les Independències Nacionals (IRAI), que ha parlat sobre la Diplomàcia canviant del segle XXI: nous escenaris en les relacions internacionals, centrant-se en la situació catalana actual i presentant escenaris d’evolució possible: manteniment de l’statuo quo, increment de l’autonomia política o Independència.

En el debat posterior, i responent a les preguntes dels assistents, Turp, que amb anterioritat havia estat diputat del Bloc Quebequès al Parlament canadenc (1997-2000) i posteriorment diputat del Partit Quebequès a l’Assemblea Nacional del Quebec (2003-2008), i que ha format part dels equips d’observadors internacionals que van seguir algunes de les consultes populars municipals entre el 2010-2012 i va ser portaveu dels Observadors Internacionals durant el procés participatiu del 9N, ha qualificat literalment la Constitució espanyola, d’il·legal des de la perspectiva del dret internacional, el qual es fonamenta en el dret a la lliure determinació dels ciutadans i dels pobles, i que no és concebible una negativa com la que el govern espanyol manté a qualsevol tipus de negociació amb una part dels seus ciutadans que de forma democràtica, pacífica i cívica vol decidir el seu futur.

Turp també ha advertit sobre el risc de fonamentar la reivindicació independentista exclusivament sobre raonaments econòmics i ha negat que l’acció internacional de les nacions sense estat sigui una despesa, sinó més aviat una inversió que pot afavorir tant la creació d’ocupació domèstica, com la promoció d’un país a la resta del món.