Acte de Demòcrates pel Sí a Caldes de Montbui
Acte de Demòcrates pel Sí a Caldes de Montbui

Demòcrates pel Sí ha continuat avui la seva gira per Catalunya per defensar que la independència és la millor opció pel país a la capital vallesana de les aigües termals, Caldes de Montbui. A l’Ateneu Democràtic i Progressista s’hi han aplegat diverses desenes de ciutadans amb ganes d’aclarir els seus dubtes en relació a la viabilitat de la independència de Catalunya. L’acte que ha estat dinamitzat per Mercè Feliu, membre del consell de redacció de l’Unilateral, ha consistit amb una ronda de preguntes d’aquesta cap als ponents de l’acte, amb l’objectiu que aclarissin diferents dubtes que poden sorgir a una persona que encara no tingui clar el seu vot en el referèndum vinculant d’independència que tindrà lloc abans que finalitzi el mes de setembre d’aquest any.

La primera pregunta anava dirigida a Jordi Millà, membre del CCN, i tenia relació amb la corrupció política que viu el nostre país i com podia afectar en el procés d’independència. Millà l’ha aprofitat per desplegar alguns dels arguments d’un dels informes que l’entitat empresarial independentista ha elaborat recentment en relació a aquest tema. L’empresari independentista ha volgut destacar que «el 98% del capital robat a l’estat espanyol ha tingut lloc a la resta d’Espanya i només el 2% a Catalunya». Millà ha posat alguns exemples com ara l’aeroport de Ciutat Real que va costar 350M€ i que s’’ha acabat venent per 10.000€. Altres exemples poden ser el cas Malaia amb un valor de 2.400M€, o el cas dels ERES d’Andalusia amb un valor de 1.400€. Tot i així, ha volgut deixar clar que «Els partits catalans han format part, fins ara, del sistema autonòmic corrupte», però ha destacat que precisament és aquest sistema el que els independentistes volem trencar i construir un estat amb una nova legislació més net i transparent. En la segona ronda de preguntes el representant del CCN ha destacat que les infraestructures són el teixit ossi d’un país. Ha posat èmfasi en el fet que Espanya «té molt clar que marxarem i això es veu en el seu pla ferroviari que potencia un suposat corredor mediterrani per Aragó i el port d’Algesires». Millà ha deixat clar que el Corredor Mediterrani el construirem quan siguem un estat independent.

Una entitat que s’ha adherit formalment a la campanya ‘Demòcrates pel Sí’ -el CCN només ha participat en l’acte com entitat convidada- és el Col·lectiu Catalans Lliures, els liberals independentistes, que s’estrenaven en aquest acte. La seva jove representant, Meritxell Camp, ha iniciat la seva intervenció responent a la pregunta de perquè un liberal dóna suport a la independència. Camp ha volgut exposar els tres principis que la seva organització defineix com a claus: societat oberta, drets civils i institucions inclusives. A partir d’aquí ha anat argumentant d’un a un perquè Espanya no acompleix cap d’aquests principis. Ha destacat que Espanya és un dels pitjors països en el rànquing europeu pel que fa a qualitat de les seves institucions públiques. Un dels exemples que ha posat és el nombre de càrrecs a dit que aquestes tenen. Per exemple, Ajuntament de Barcelona amb 120 càrrecs a dit. En comparació, el govern dels Estats Units, si apliqués la mateixa proporció, n’hauria de nomenar més de 25.000, però en canvi només en té 1.400. D’altra banda, Camp, ha deixat clar que Espanya no és un lliure mercat. «La classe política d’Espanya té el poder d’atorgar privilegis a les empreses amigues, reduint la capacitat de les iniciatives individuals». D’aquesta manera, ha destacat, no es protegeix la lliure competència sinó que se la restringeix. En la segona intervenció, la jove liberal ha respost a la pregunta de quin model defensa Catalans Lliures per la Catalunya independent. Per Camp, cal prendre com a exemple els països que han sabut vetllar per la prosperitat dels seus ciutadans, com per exemple Suïssa, Suècia, Dinamarca, Irlanda. Aquests països, creu que saben captar talent i promoure les inversions privades. Tenen menys regulació però aquesta està més ben feta. En canvi, a Espanya, ha dit que el que passa és que es transfereixen els diners de la gent no organitzada -normalment gent amb poc poder adquisitiu- a la gent organitzada -gent amb un patrimoni abundós-. Per CCL la fiscalitat moderada ha de ser moderada. No pot ser que el 65% del sou d’un treballador vagi a parar a l’Estat. Finalment ha destacat que el 27% de les startups de l’estat espanyol són a Catalunya, cosa que demostra que amb el model exposat el país tindria un futur esperançador.

El tercer dels ponents de l’acte ha estat l’exdiputat i membre de l’executiva de Solidaritat Catalana per la Independència, Uriel Bertran. La primera pregunta que li ha dirigit Feliu ha estat en relació a la continuïtat de Catalunya dins la UE en cas d’independència. Per Bertran, el primer que hem de fer és preguntar-nos si Catalunya voldrà formar part de la UE i decidir-ho en el procés constituent. En cas que els catalans decideixin seguir-ne formant part, segons el solidari, «Catalunya no tindria cap problema per continuar a la UE, ja que aquesta sempre ha tingut voluntat d’expansió, no pas de fer-se petita». Bertran pensa que és absurd que una organització que neix amb la voluntat d’ampliar el seu mercat vulgui renunciar a 7 milions de persones amb una renda per càpita superior a la mitjana de la UE. Per Bertran la negociació serà en l’aspecte tècnic de la representació política que hagi de tenir Catalunya a la UE, però aquestes són funcions poc rellevants per a l’economia catalana. El que és realment rellevant per ell és la lliure circulació de ciutadans i mercaderies i el manteniment de l’aplicació de la legislació europea i això, ha dit, està garantit. En el segon torn Bertran ha estat preguntat en relació a com caldria dur a terme el referèndum vinculant que el govern s’ha compromès a dur a terme. L’exdiputat independentista ha volgut posar una mica de perspectiva explicant que el full de ruta després de les eleccions del 27S ens portava a una legislatura en què no passava res. Per Bertran calia que els 72 diputats del Parlament fessin quelcom que fos irreversible i el referèndum vinculant és un element que acompleix amb aquesta premissa. Uriel ha destacat que el Parlament ha votat que el referèndum serà vinculant, a diferència del 9N. D’altra banda creu que la pregunta ha de ser binària i sobre la independència, no pas com el 9N que era doble i en arbre. Sobre la preocupació per tal que el ‘No’ participi del referèndum anant a votar ha dit que si es deixa clar des del principi que el referèndum és vinculant i que ens és igual que ells hi vagin a votar una part important del No anirà a votar. En relació a tot això, ha volgut destacar l’enquesta publicada pel Periodico fa unes setmanes en que el 66% dels catalans responia que aniria a votar en un referèndum, encara que fos convocat només per les institucions catalanes. A més l’enquesta reflectia que els del No es dividien entre els que anaven a votar i els que no. Aquest fet, pels independentistes és un regal, ha dit, ja que el referèndum es guanyaria amb un 80% i una alta participació.

La darrera pregunta que Mercè Feliu ha llançat als ponents és fins quan serem els catalans serem bones persones i optarem per les bones formes i el diàleg amb Espanya. Jordi Millà, ha volgut justificar aquesta manera d’actuar pel fet que som coherents, conseqüents, som gent de seny, però també de rauxa. De manera que ha dit que si segueixen pressionant-nos i empobrint-nos -la darrera és l’impagament de les beques a 180.000 estudiants catalans- finalment farem un cop sobre la taula i ens independitzarem. «Jo mai he cregut en el referèndum pactat, no tindrem més remei que declarar unilateralment la independència», ha sentenciat, aixecant l’aplaudiment del públic. Meritxell Camp creu que l’Estat espanyol no té cap incentiu per escoltar els catalans, ja que creu que la independència no és imminent. «Després del referèndum, que crec que es farà, serem capaços de demanar a Espanya si vol reconèixer el resultat i diran que no i llavors serà el moment de fer el pas definitiu». Finalment, Uriel Bertran ha volgut destacar que si un polític espanyol acceptés un referèndum, el Tribunal Constitucional li diria que no és legal, de manera que si volem fer un referèndum sobre la independència, cal modificar la Constitució. Per Bertran «un poble pot constituir-se en estat, els representants polítics d’aquest poble no podran fer coses contràries a la Constitució Catalana, però el poble català sí que pot trencar Constitució Espanyola per independentitzar-se».

L’acte ha centrat la seva part final en la resolució de preguntes i dubtes per part del públic. Les principals preocupacions eren en relació a les pensions, la qual a part de ser resposta pels ponents, també ha obtingut resposta de Chema Claver, vicepresident de Súmate i present entre el públic de l’acte. També desperta força preocupació una situació en què hi hagués una doble legislació -catalana i espanyola- que els empresaris no sabessin quina complir o el paper que tindran els Mossos d’Esquadra en el moment de la independència.