Josep Manel Ximenis, (Barcelona, 1965), regidor a l’Ajuntament d’Arenys de Munt elegit per l’Assemblea de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) des del maig de 2007. Al 2009 va redactar la moció que va impulsar la Consulta per la independència d’Arenys de Munt, desencadenant, sí, trencant les cadenes i les pors atàviques d’un poble que feia molt que no parlava obertament d’independència.
Un any després del 27S, com valores la feina fets per JxSí i la CUP respecte el procés de transició cap a la independència?
Desprès del 27S tots esperàvem que el procés avancés amb rapidesa i determinació. JxSí havia fet una campanya en la que marcaven els 18 mesos de transició i de creació dels instruments d’estats necessaris per aconseguir la independència. Paral·lelament, la CUP havia generat moltes esperances de ser la garantia del procés cap a la independència.
La realitat ha estat que, malgrat tenir un parlament amb majoria independentista, ens hem anat aturant excessivament en els detalls i allò que havia de ser un camí ràpid i sòlid s’ha convertit en un camí ple d’entrebancs en que els partits polítics estan prioritzant els seus propis interessos per sobre dels interessos generals. O al menys aquesta és la sensació que tenim molts independentistes que ho veiem des de fora. Fa la impressió que el joc tàctic està per sobre de la proposta estratègica.
Malgrat això hem de reconèixer que s’ha anat consolidant una massa popular reivindicativa al mateix temps que, també, ha anat creixent convertint-se en una majoria de la població. Una majoria que no renunciarà fàcilment a aquestes reivindicacions nacionals.
En el discurs a la qüestió de confiança, el president Puigdemont explicita referèndum o referèndum.
Sí, una encertada redefinició del full de ruta ja que el referèndum genera consens i és democràcia, i per tant, ens pot permetre de continuar avançant. Sense oblidar que si volem avançar cap aquesta democràcia real haurem de prendre decisions pròpies, fermes i valentes, perquè pactar amb el govern espanyol serà impossible, com s’està veient i el referèndum haurà de ser dins la legalitat catalana i unilateral.
Autors de la primera consulta sobiranista, Arenys de Munt voleu continuar treballant per la independència. Què teniu pensat?
El batec del poble continua viu i som un grup que continuem lluitant i perseverant en els mateixos objectius que ens van impulsar al 2009.
De fet, des d’aquell moment, no hem deixat de fer propostes i de treballar per la independència. Primer ens vam centrar molt en les diferents onades de la Consulta Popular, després alguns vam continuar fent feina a l’ANC, també vam ajudar a crear l’AMI (l’Associació de Municipis per la Independència). I a Arenys de Munt vam continuar sent punta de llança en molts aspectes reivindicatius, vam fer la primera ‘Declaració Municipal d’Independència’, al 2012, vam ser dels primers municipis insubmisos amb l’hisenda espanyola, hem estat dels primers a declarar Persona Non Grata a Felip VI (Felip V pels catalans, hem de recordar que ‘VI’ és pels castellans, ‘Felipe el Hermoso’, el que va ser Felip I, no va ser rei dels catalans) i moltes altres iniciatives més locals.
És per això que en la realització del 7è aplec independentista d’Arenys de Munt, un aplec que realitzem cada any per recordar i celebrar la Consulta del 13S, vam presentar el ‘Compromís d’Arenys de Munt per la via unitària i unilateral per Catalunya‘.
Què demana aquest compromís?
El compromís per la unilateralitat d’Arenys de Munt, és en concret, un compromís a actuar per la via unitària i unilateral per tal que Catalunya esdevingui un estat independent, d’acord amb l’ordenament jurídic internacional, o arribant a un acord amb la comunitat internacional, abans del 13 de setembre del 2017.
Aquest compromís ens recorda que tots hem treballat molt per arribar fins on som, que ho tenim tant a tocar!, i que cal que continuem treballant unitàriament totes les formacions polítiques, totes les entitats sobiranistes i tota la societat civil. Essent conscients que cal definir el rumb del nostre projecte de forma clara, decidida i unilateral, perquè Espanya no es mourà. El temps, el termini de 18 mesos, s’està esgotant i la població no acceptarà una dilació d’aquest termini per culpa de desavinences polítiques entre els mateixos independentistes.
El 13S del 2017 no és una data concreta en que s’hagi de fer cap proclamació, sinó que és una data màxima. Si s’ha de fer alguna proclamació es pot fer abans. De fet els 18 mesos del full de ruta del govern finalitzen al juny del 2017.
El ‘Compromís’ el portarem, primer, a signar a les formacions polítiques independentistes, ara que ja ha passat la moció de confiança, i podrem comprovar si realment totes tenen la voluntat de complir els terminis que s’han marcat, perquè entre el 10 de juny del 2017 i el 13 de setembre hi ha tres mesos de marge i, entre mig, hi ha l’11 de setembre. I vull recordar que el nostre President va afirmar que al proper 11 de setembre arribaríem sent un estat independent.
Per tant, és important veure actes concrets, com podria ser la signatura d’aquest compromís, que ens portin a guanyar la unitat d’acció i que ens facin recuperar la il·lusió i la confiança col·lectiva en el nostre projecte de constitució d’una República Catalana.
Per què les entitats independentistes d’Arenys de Munt aposteu clarament per la Via Unilateral?
Bé, primer de tot, perquè el que vam fer a Arenys de Munt el 13S del 2009 va ser un acte unilateral, democràtic i popular.
No vam demanar permís a ningú per fer el que havíem decidit que faríem. Teníem clar que per fer la nostra consulta no podíem demanar cap permís perquè, en el millors dels casos, ens dirien que no. Després es va evidenciar que havia de ser una ‘acció unilateral’, ja que els poders espanyols (i quan dic poders espanyols em refereixo a tots, els de Madrid, però també els de Barcelona i als de dretes i als d’esquerres, al PP i al PSOE) es van oposar a la nostra consulta amb tots els instruments que tenien al seu abast, des de la Falange i membres d’extrema dreta, fins als advocats i jutges, passant per polítics i per mitjans de comunicació.
Per tant, havíem de fer les coses de forma unilateral i aquella experiència, traslladada a l’àmbit del país, ens ha demostrat que hem de continuar fent allò que vulguem fer sense haver de demanar permís a ningú, perquè des de l’estat espanyol sempre ens posaran problemes.
Mitjans unionistes esbomben que la unilateralitat és il·legalitat.
En cap cas, la unilateralitat és legalitat. Estem parlant de democràcia. Estem lluitant per aconseguir una democràcia i una justícia reals. Si volem un país nou és perquè sigui molt més DEMOCRÀTIC, on no hi hagi dubtes ni qüestionaments sobre discriminacions de cap tipus i on la JUSTÍCIA sigui igual per a tots, per això estem reclamant una República. Justícia, Igualtat i Solidaritat (en parts iguals) igual a DEMOCRÀCIA REAL.
Estem patint l’ofensiva de l’Estat espanyol. Un estat que ataca sistemàticament la democràcia catalana i els nostres representants institucionals. I els porten davant dels tribunals espanyols. Uns tribunals que han perdut tota credibilitat i tota legitimitat. Uns tribunals que nosaltres no reconeixem perquè no imparteixen justícia. Justícia i Espanya són conceptes contradictoris.
Nosaltres som els que posem les urnes. Nosaltres som els que volem que el poble parli. Nosaltres som els que no tenim por de la democràcia. Per això vam posar urnes a Arenys de Munt. I per això les vam acabar posant a tot el País el 9N.
Els demòcrates escoltem a les urnes. Per això vam fer un acte popular de suport a les persones imputades per haver posat les urnes el 9N, a l’Artur Mas, en Francesc Homs, la Joana Ortega i la Irene Rigau i no acceptarem inhabilitacions per ser demòcrates. Tampoc la de Carme Forcadell.
Com i en quin punt pot confluir la Via Unilateral amb el full de ruta del Govern?
El full de ruta del Govern, tal com ens va explicar el Diputat Gómez del Moral a Arenys de Munt el 4 de setembre, en l’article primer de la Llei de Transició Jurídica contempla que Catalunya esdevé un estat independent. Per tant, l’aprovació d’aquesta llei ja esdevindrà un acte unilateral i és el punt on el full de ruta del Govern conflueix en la via unilateral.
Tal com sembla que ho estan plantejant, estem anant cap a accions unilaterals (tot i que no volen utilitzar aquesta paraula).
Més enllà dels discursos i de la voluntat, sempre apreciable, de voler arribar a pactes amb Madrid, en el decurs dels propers mesos s’haurà de concretar si aquestes accions unilaterals esdevenen una Declaració o un Referèndum d’independència. Caldrà doncs, un llenguatge clar i ferm. Sempre s’està especificant de forma molt clara que es complirà la legislació internacional. I això ens dóna la seguretat en que no tenim la intenció d’entrar en conflicte amb la comunitat internacional, sinó que tenim la voluntat de ho fer-ho arribant a acords amb ells.
El moviment popular, s’ha de reactivar o és l’hora de l’actuació política?
Els moments de màxima il·lusió i engrescament popular va ser quan el poble prenia decisions i realitzava accions que empenyien, de forma clara, cap a la independència.
Per ampliar la base social a favor del projecte independentista s’ha de recuperar el poder popular, els catalans i catalanes han de ser conscients i han de notar que tenen poder, que les seves accions tenen repercussió i que, a més, poden fer-les. I fent-les fan avançar el projecte.
Tard o d’hora haurem de tornar a tenir alguna proposta que mobilitzi a la majoria de la població, no només a una gran manifestació després de la qual tots tornem cap a casa, sinó a alguna cosa concreta que ens porti cap a la independència. El referèndum unilateral, dins la legalitat catalana i vinculant pot ser el catalitzador, però organitzat i conduit, aquest cop sí, plenament pel govern de Catalunya.
I quan això es produeixi tots haurem d’estar preparats per actuar de forma valenta i decidida per aconseguir definitivament la nostra independència sense passos enrere.
