La recaptació d’impostos i el poder coercitiu

La capacitat de recaptar els impostos dels ciutadans serà un tema clau en el moment de ruptura amb l’Estat espanyola i el com s’obtindrà aquesta capacitat és una pregunta recurrent entre els ciutadans interessats pel procés d’independència. Aquesta capacitat s’exerceix bàsicament a través del poder coercitiu, és a dir, la capacitat de l’administració pública de forçar a pagar els impostos en cas que un ciutadà s’hi negués.

Un dels exemples més clars que l’administració catalana és capaç d’exercir aquesta capacitat es va donar l’any 2012. Si ho recordeu, a la primavera d’aquell any, va florir un potent moviment ciutadà contra els peatges a Catalunya. Gràcies a un buit legal, els conductors, tenien la possibilitat de no pagar un peatge i aquesta conducta no era sancionable. L’únic que podia fer legalment la concessionària era portar als jutjats l’impagament, però el cost d’aquest tràmit era molt superior al simple valor de l’impagament.

Doncs bé, l’administració catalana, en lloc de posar-se al costat dels ciutadans i aprofitar aquell moviment per renegociar les concessions de peatge, va posar-se al costat de les concessionàries i va exercir el poder coercitiu amb tota la seva potència per tal de reprimir el moviment. Al cap d’uns mesos d’iniciar-se el moviment varen començar a arribar milers de multes del Servei Català de Trànsit als conductors que realitzaven el #NoVullPagar. Aquest fet, malgrat que des de les entitats i partits impulsors del moviment argumentaven que no era legal, va frenar bona part de la gent que ho duia a terme, de manera que el moviment va perdre tota la seva força.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

A la gent que va realitzar tots els recursos que les entitats els van proporcionar se’ls acabava retirant el recurs. En el pitjor dels casos, la gent que va acabar als jutjats, va acabar guanyant els contenciosos administratius interposats, demostrant-se que les multes eren il·legals. Malgrat tot, les multes ja havien fet la seva feina i van desinflar el moviment ciutadà. Finalment el govern espanyol va modificar la legislació perquè, a partir de llavors, sí que fos multable el fet de no pagar un peatge.

El poder coercitiu exercit l’any 2012 pel govern de CiU contra el #NoVullPagar al servei d’una empresa privada és la capacitat que haurà d’exercir el govern que dugui a terme la independència al servei, aquest cop, del poble. El fet que la Generalitat desplegués totes les competències autonòmiques de les quals ja disposa fa temps, entre elles la de la recaptació executiva, que és la que permet multar i embargar en cas d’impagament, facilitaria l’exercici d’aquest poder. Aquesta competència, que altres comunitats autònomes com Múrcia ja exerceixen, és clau en el moment de confrontació de legalitats. Actualment la Generalitat la té cedida a la Hacienda Española i li paga una sucosa quantitat per tal que dugui a terme aquesta tasca.

Ja en el Pacte per la Llibertat, signat entre CiU i ERC el desembre del 2012, per formar el govern després de les eleccions d’aquell any, es comprometien a «Fer efectiu, durant el 2013, el desplegament de l’Administració Tributària catalana a partir de les accions endegades per l’actual Govern i de les quals es derivin el pla directiu, el projecte executiu i la Llei de l’Administració Tributària catalana.». Fent-ne una lectura conservadora, s’entén que almenys s’havien de desplegar les competències autonòmiques, malgrat que la retòrica durant la campanya era la de fer una consulta que ens havia de dur a la independència i per tant, calia una hisenda pròpia d’un estat independent. Doncs bé, allò que el 2014 semblava que havia d’estar a punt, finalment, està contemplat que es materialitzi la tardor de l’any que ve, el 2017. Esperem que aquest cop sí que compleixin allò promès i que 2 anys després de les darreres eleccions autonòmiques ja disposem d’aquesta capacitat, sense la intervenció d’Espanya.