La proposta de Constituïm (10): l’ecologia

La cura i protecció de l’entorn és, junt amb la democràcia participativa i els Drets Humans, un dels tres pilars fonamentals en els quals es basa la proposta constitucional de Constituïm. Tot el text està impregnat d’aquesta preocupació, que s’expressa de manera no sempre aparent en molts articles, a més dels que hi estan específicament destinats.

Ja al primer paràgraf del Preàmbul es diu que Catalunya és “plenament conscient de la necessitat de preservar, com a patrimoni de la humanitat, els béns de la natura i els seus éssers vivents, d’acord amb els principis ètics de la Carta de la Terra” i el punt 1 de l’article 1 qualifica, entre altres coses, com a “ecològic” l’Estat en què es constitueix Catalunya.

L’article 54 tracta del dret als béns comuns naturals que defineix com “els sistemes naturals formats per la interacció de l’energia del Sol amb l’aire, l’aigua, el sòl i el subsòl, la bona qualitat dels quals és indispensable perquè tots els éssers vivents que en depenen gaudeixin d’una vida plena i saludable” i indica que “les persones, individualment i col•lectiva, tenen dret als béns comuns naturals de Catalunya” (punt 1). Igualment, els punts 3 i 4 n’impedeixen la privatització: “Tothom té el dret de captar, transformar i fer servir l’energia continguda en els fluxos biosfèrics i litosfèrics, per tal de gaudir d’una vida plena i saludable”; pel que fa al subsòl “tothom té el dret de fer ús dels materials, tant minerals com fòssils, del subsòl”, els quals “són el producte de l’evolució geològica del planeta Terra i són considerats un patrimoni de tota la humanitat”.

Publicitat

D’altra banda, al punt 2 indica que “tothom té el deure de fer un ús responsable dels béns comuns, des del punt de vista ecològic, econòmic i social. Els sectors productius tenen l’obligació i la responsabilitat d’utilitzar els béns comuns naturals de manera que no provoquin la degradació de la biosfera i que no en perjudiquin la regeneració”. S’estableix així de manera explícita el deure de conservar en bon estat el medi natural i fer-ne un bon ús i s’indica qui n’és el responsable.

Tot això comporta que “la República té el deure de garantir i mantenir la qualitat ecològica dels béns comuns naturals i l’obligació de promocionar i facilitar l’accés a la informació adequada sobre aquesta qualitat” (punt 5).

El text de l’article 55, que regula el dret al medi natural, no necessita comentaris:
“1. Tota persona té dret a viure en un medi natural ecològicament saludable”.

“2. Tota persona té la responsabilitat d’actuar sense malmetre el medi natural”.

“3. Totes les activitats productives i econòmiques s’han de sotmetre al principi de precaució, sempre que puguin afectar el medi natural, i se n’ha d’avaluar, amb caràcter permanent, l’impacte ecològic”.

“4. En cas de danys a l’equilibri ecològic del medi natural, els qui en siguin responsables estan obligats a reparar-los i a regenerar l’equilibri del medi”.

“5. La República té l’obligació de protegir i millorar la qualitat ecològica del medi natural, lluitar contra el canvi climàtic i garantir, en tot moment, la conservació de la biodiversitat i la bona qualitat dels paisatges”.

Tan importants es consideren aquests drets, que s’ha previst un organisme dedicat només a ells: la Sindicatura d’Ecologia, regulada per l’article 110 el qual comença indicant ben clarament la seva missió: “La Sindicatura d’Ecologia té la funció de protegir el dret als béns comuns i al medi natural dels ciutadans presents i futurs” (art 110.1).

Per això, la Sindicatura d’Ecologia, entre altres funcions, “emet, a requeriment de la Generalitat o del Parlament, els informes relatius a l’impacte ecològic dels projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament” (art. 110.2).

Amb tot això, la Constitució que proposem és, també en aquesta matèria, una de les més avançades del món.

Podeu descarregar el text complet de la proposta en aquesta adreça
http://constituim.cat/wp-content/uploads/2016/05/Constitui%CC%88m_marca.pdf