El Procés és un moviment cívico-polític que pretén aconseguir la Independència de Catalunya en els propers mesos o anys i que compte amb un expressió popular relativament transversal i amb una aliança conjuntural i acotada de forces polítiques reflectida a les institucions. La CUP és l’expressió electoral i organitzativa d’un moviment polític que pretén aconseguir la Independència i el socialisme al conjunt dels Països catalans. És evident que els objectius d’un i altre fenomen no són els mateixos, però també sembla evident que el primer objectiu ens apropa al segon i que aconseguir treure del Regne d’Espanya a la meitat del territori dels Països Catalans i a més de la meitat dels seus habitants no és una fita secundària sinó una passa endavant d’enormes proporcions.
Alguns, al si de la CUP, no ho veuen així i des del primer moment s’han oposat a que l’organització s’impliqui en aquest moviment polític. No veuen clar que s’hagi de treballar amb sectors amplis i sovint allunyats de posicions revolucionàries i encara menys que s’estableixi un cert acord –tàcit o explícit- amb l’espai representat per Junts pel Sí. Els motius de tal posicionament els correspon a ells explicar-los, no a mi, el cert, però, és que aquest sector, agrupat entorn a Endavant, ha posat sempre pegues i entrebancs a participar i comprometre’s en això que hem anomenat Procés.
És en aquest context que cal entendre el rebuig de fa uns dies als pressupostos del govern de la Generalitat o les enormes dificultats per assolir un pacte d’investidura. Fets que tenen precedents no sempre coneguts o recordats, com quan en una Assemblea Nacional es va defensar no participar en el referèndum (el què va acabar sent el 9N) si la pregunta no es referia als Països Catalans, o quan no es va voler votar la declaració de sobirania del 2013, o quan la gent d’Arran va creure incompatible militar en aquesta organització i alhora a l’ANC, o quan el Consell Polític va rebutjar donar suport a l’AMI, o quan en alguns llocs la gent de la CUP es va implicar poc o gens en l’organització de les consultes, o quan no es va participar en la primera manifestació de l’ANC i fins i tot es volgués expedientar als militants que si que ho feren, o quan es va intentar muntar una plataforma paral·lela a la PDD…
I, malgrat tot, el Procés necessita a la CUP, per sumar per l’esquerra, i la CUP necessita el Procés, perquè és l’augment de l’independentisme el què l’ha empentat endavant. Sense un veritable compromís de la CUP amb el Procés, la independència s’allunyarà en el temps -cap al futur- i també la CUP -però cap al passat-.
