Carlos Callón. (Riveira, A Coruña, 1978). De nou com a cap de llista del Bloque Nacionalista Galego BNG-Nós Candidatura Galega per A Coruña a les eleccions al Congreso de los Diputados del 26 de juny. Filòleg de reconegut prestigi i defensor dels drets lingüístics gallecs i la seva plena normalització. Té molt clar que l’eix social i l’eix nacional són indissolubles i advoca pel dret a decidir de tots els pobles i nacions.
Per què cal que els independentistes anem a votar a les eleccions espanyoles?
Fora bo que totes les persones, sigui quina sigui la seva ideologia o projecte de convivència, exercissin el seu dret a vot, escollint la papereta que millor encaixi amb les seves aspiracions personals. Tots els que participem en moviments sobiranistes hem de fer veure, a més, que és important que la nostra veu estigui present en totes les institucions en les que en aquest moment es prenen decisions fonamentals que ens afecten.
Quines són les principals aspiracions i demandes de la plataforma BNG – Nós Candidatura Galega al Congrés dels Diputats?
Primer, existir; després, triomfar. Que la nació gallega estigui present amb tota la seva problemàtica. En aquests moments cap de les institucions on es prenen decisions fonamentals per al nostre país parteixen de la nostra realitat nacional: es neguen els nostres drets lingüístics, es desmantellen els nostres sectors productius bàsics, s’espolia el nostre estalvi, etc. Necessitem veu i vot en el Congrés per avançar en el nostre projecte d’un país en marxa i amb futur.
Espanya es trenca?
Porten segles deformant la realitat per negar la diversitat nacional que hi ha. Però la realitat és tossuda. Les nacions existeixen i han de tenir dret a decidir i a governar-se. És un principi democràtic bàsic.
Assemblea Nacional Catalana (ANC), Gure Esku Dago en el País Basc, per a quan el ressorgiment de l’Asemblea Nacional Popular Galega?
L’Asemblea Nacional-Popular Galega fou justament la llavor del que des de fa més de 30 anys és el BNG, un front de persones i col·lectius polítics.
El Bloque Nacionalista Galego recolzarà tot moviment social que estigui orientat a la conquesta de la sobirania del nostre poble i a ésser solidari amb la lluita de tots els pobles del món.
Vinculat com està vostè a l’àmbit cultural, ha observat un increment del nacionalisme gallec?
La cultura gallega, certament, ha passat en l’última dècada per greus atacs des del poder, amb més gravetat cap al nostre idioma. Com a revers, s’ha intentat enfortir des de la base el moviment cultural propi, que segueix amb energia i futur, però que està molt debilitat, en especial en el pla del recolzament institucional i mediàtic. Per citar només un exemple d’això últim, a Galícia han arribat a manifestar-se 100.000 persones per reclamar que el PP cessés amb les seves polítiques contra el gallec. 100.000 persones. Pensi en la repercussió que va tenir a nivell de l’Estat. Serem hologrames?
Altres partits gallecs definits com independentistes anteposen l’eix social al nacionalista. Creu vostè que es poden desvincular?
És cert que ha existit un desplaçament en el discurs d’algunes formacions, que en els seus estatuts es poden declarar nacionalistes o fins i tot independentistes, però que en aquests moments tenen una pràctica política totalment dependent del que es decideix des de Madrid, en concret l’espai de Podemos. Causa especial tristor en un moment històric com aquest, on es pot obrir una nova oportunitat per a les nacions catalana, basca i gallega.
El BNG té molt clar que l’eix social i l’eix nacional són indissolubles. Si s’oblida que s’espolia l’estalvi gallec, la nostra energia i els nostres impostos, l’escletxa social de Galícia amb la resta de l’Estat i d’Europa no farà més que eixamplar-se. Existeix un rostre gallec de la desigualtat i això no es soluciona amb més submissió a Madrid ni oblidant la pròpia realitat per la madrilenya.
