Ciutadans fent cua a Azpeitia per anar a votar en la consulta popular per la independència (Fotografia: Elisenda Paluzie)
Ciutadans fent cua a Azpeitia per anar a votar en la consulta popular per la independència (Fotografia: Elisenda Paluzie)
image_pdfimage_print

Les consultes populars celebrades ahir a 34 localitats de la Comunitat Autònoma Basca en la qual es preguntava sobre l’Estat basc van ser seguides per un de cada tres veïns cridats a votar. Les preguntes eren diferents segons la comarca. A Goierri i Ipaster era aquesta: ‘Voleu ser ciutadà/ana d’un estat basc sobirà?’, mentre que a la resta de poblacions es demanava ‘Voleu ser ciutadà/na d’un estat basc independent?’. En total estaven convocades 125.633 persones i d’elles al voltant de 36.884 (29,3% del cens total) van emetre la seva papereta a les 113 meses electorals disposades en els 32 municipis de Guipúscoa, un de Biscaia (Ispaster) i un altre d’Àlaba (Aramaio). El 95,3% de les persones que varen prendre part en la consulta varen votar a favor d’un Estat basc sobirà, mentre que el 3,76 per cent es va mostrar contrari a l’opció independentista.

La convocatòria estava impulsada per l’associació Gure esku Dago que va qualificar les consultes com un “èxit increïble” més des del punt de vista qualitatiu que quantitatiu. En una intervenció realitzada íntegrament en basc els organitzadors es van referir als models escocès i català. “Avui ens preguntaven si ens fixem en el model català. No és el nostre model, tampoc el d’Escòcia, però tenim molt a aprendre de tots dos. El nostre model és un model basc que està per fer entre tots, junts. Avui hem escenificat el futur, una societat davant d’una urna triant què vol ser “.

No es tractava d’una consulta oficial i, per tant, no tenia caràcter vinculant, tot i que els convocants la van preparar com si ho hagués estat i van procurar tota mena de garanties perquè no tingués cap tatxa democràtica. El cens estava validat oficialment i un sistema informàtic evitava els vots dobles. A més, va habilitar a cada municipi espais per garantir la privacitat a l’hora de triar la papereta i va disposar d’un grup d’observadors bascos, catalans i escocesos.

Publicitat