El dijous passat es va presentar solemnement al Paranimf de la Universitat de barcelona el manifest “Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent”. D’aleshores ençà s’ha estrenat el web de Llengua i República i s’ha obert a tothom l’adhesió al manifest.
Com dèiem en l’article publicat la setmana passada, el manifest denuncia “La profunda anormalitat que significa que a Catalunya (i a tots els altres països de llengua catalana), la realitat lingüística normal en un país amb immigració aparegui en certa manera capgirada: la llengua de la immigració (però només l’espanyola) pren a tots els efectes el rol de llengua per defecte, de llengua del país, de llengua nacional, i, contràriament, la llengua del país va esdevenint privativa d’una comunitat closa.” i afegeix “la ideologia política de l’anomenat bilingüisme», que s’ha anat inoculant des de les esferes de poder a tota la població catalana d’ençà del 1978 per justificar el règim jurídic establert per la Constitució i l’Estatut d’autonomia fent creure que la coexistència de dues llengües a Catalunya, totes dues amb un suposat mateix estatus d’oficialitat i igualtat de drets, és un fet natural, positiu, enriquidor i democràtic. “Denunciem les manifestacions d’alguns grups polítics que, sota la capa de la ideologia bilingüista, proposen per a la futura República Catalana que l’anormalitat lingüística actual continuï essent garantida i esdevingui la falsa normalitat de la república.”
El manifest fa una crida a tota la ciutadania a fer seva la recuperació de l’ús social general del català com a llengua dels país, i obrir un procés d’adhesions entre la ciutadania per tal de revertir el procés de substitució lingüística que patim, tot aportant el seu gra de sorra, per mitjà de Llengua i República, com a simpatitzants, com a voluntaris o si escau com a socis.
Les repercussions de la presentació del document han estat de tot tipus: des de les opinions abrandades a favor (com l’explícita de Solidaritat Catalana per la Independència), a la dels insults acusant de xenòfobs els seus defensors, tot passat per certs silencis de qui caldria esperar major suport. Val a dir que la majoria de les crítiques al manifest denoten un desconeixement del contingut del document o bé un desconeixement científic lingüístic. Així, el manifest no parla de monolingüisme ni d’oficialitats. El manifest vol un país obert al multilingüisme, amb 1 punt de trobada, el català.
Cal que els nostres compatriotes disposin de la informació precisa per a opinar amb rigor sobre el futur del català que volem en el nostre estat propi, lluny de paranys legals i polítics, que el facin continuar en l’agonia allargassada que li ha proporcionat el règim autonòmic viscut.
Del règim autonòmic que ” hem viscut”, no. Del règim autonòmic que estem vivint.