El manifest per la llengua es presenta amb força

El dijous passat es va presentar solemnement al Paranimf de la Universitat de barcelona el manifest “Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent”. D’aleshores ençà s’ha estrenat el web de Llengua i República i s’ha obert a tothom l’adhesió al manifest.

Com dèiem en l’article publicat la setmana passada, el manifest denuncia “La profunda anormalitat que significa que a Catalunya (i a tots els altres països de llengua catalana), la realitat lingüística normal en un país amb immigració aparegui en certa manera capgirada: la llengua de la immigració (però només l’espanyola) pren a tots els efectes el rol de llengua per defecte, de llengua del país, de llengua nacional, i, contràriament, la llengua del país va esdevenint privativa d’una comunitat closa.” i afegeix “la ideologia política de l’anomenat bilingüisme», que s’ha anat inoculant des de les esferes de poder a tota la població catalana d’ençà del 1978 per justificar el règim jurídic establert per la Constitució i l’Estatut d’autonomia fent creure que la coexistència de dues llengües a Catalunya, totes dues amb un suposat mateix estatus d’oficialitat i igualtat de drets, és un fet natural, positiu, enriquidor i democràtic. “Denunciem les manifestacions d’alguns grups polítics que, sota la capa de la ideologia bilingüista, proposen per a la futura República Catalana que l’anormalitat lingüística actual continuï essent garantida i esdevingui la falsa normalitat de la república.”

El manifest fa una crida a tota la ciutadania a fer seva la recuperació de l’ús social general del català com a llengua dels país, i obrir un procés d’adhesions entre la ciutadania per tal de revertir el procés de substitució lingüística que patim, tot aportant el seu gra de sorra, per mitjà de Llengua i República, com a simpatitzants, com a voluntaris o si escau com a socis.

Les repercussions de la presentació del document han estat de tot tipus: des de les opinions abrandades a favor (com l’explícita de Solidaritat Catalana per la Independència), a la dels insults acusant de xenòfobs els seus defensors, tot passat per certs silencis de qui caldria esperar major suport. Val a dir que la majoria de les crítiques al manifest denoten un desconeixement del contingut del document o bé un desconeixement científic lingüístic. Així, el manifest no parla de monolingüisme ni d’oficialitats. El manifest vol un país obert al multilingüisme, amb 1 punt de trobada, el català.

Cal que els nostres compatriotes disposin de la informació precisa per a opinar amb rigor sobre el futur del català que volem en el nostre estat propi, lluny de paranys legals i polítics, que el facin continuar en l’agonia allargassada que li ha proporcionat el règim autonòmic viscut.