L’Institut de Letònia ha llançat una nova aplicació per a web titulada “The Barricades” amb l’objectiu de commemorar el 25è aniversari del moviment pacífic independentista letó conegut com Les Barricades. La web, que es pot consultar en anglès i en letó, inclou fotografies del moment històric i textos explicatius dels fets i música. El disseny atractiu permet copsar l’ambient real i l’atmofera que es respirava durant els fets que van desembocar en la independència de Letònia. Val la penar donar-hi un cop d’ull.
Amb el nom de Les Barricades, es coneix la campanya pacífica i no violenta que va tenir lloc a Riga i a d’altres diferents ciutats principals de Letònia el gener de 1991. Com podem llegir a la web de l’Institut de Letònia que ha patrocinat la iniciativa “Els esdeveniments d’aquells dies són un exemple de l’enorme coratge i solidaritat que van sentir i viure els letons mentre lluitaven per restaurar la independència del seu país”.
Amb aquesta ressenya volem recordar i retre homenatge als i les resistents que defensaren la seva llibertat amb determinació. A continuació trobareu la traducció dels textos de la web en anglès.
Les Barricades va ser una campanya de resistència no violenta de principis de 1991, que tenia com a objectiu protegir la independència letona recent instaurada contra la imminent amenaça soviètica. Enguany es commemora el 25è aniversari d’aquells esdeveniments.
L’amenaça militar soviètica
El 1990, en el moment que l’imperi soviètic es trobava a punt del col·lapse, els letons van redoblar els seus esforços per reclamar la seva independència.
A mesura que l’imperi rus es fracturava anava utilitzant mitjans més agressius. Durant els primers dies de 1991 les forces soviètiques ocuparen l’editorial central a Riga.
El matí del 13 de gener arribaren notícies del bany de sang a Lituània. 14 persones van ser mortes, i més de 100 van resultar ferides durant l’ocupació de la torre de televisió de Vílnius per part de l’exèrcit soviètic.
Les barricades
El mateix dia i tement que es pogués produir un escenari similar, més de 500.000 letons van sortir als carrers de Riga.
Seguint la crida del Front Popular, la gent començà a construir barricades als carrers estrets de la part vella de Riga. El fred intens no va poder minar la seva determinació.
Camions, vehicles de la construcció i maquinaria agrícola van ser portats a la ciutat per bloquejar les carreteres.
Es van construir barricades al voltant del Parlament, de l’emissora de ràdio i la televisió, i d’altres edificis estratègics.
Els participants no duien ni armes, ni cap altre equipament militar. L’únic que tenien eren algunes màscares, ràdios i fe en la seva causa.
Al llarg de la nit les fogueres proveïen escalfor i llum als defensors.
Si bé en l’ambient es respirava por, aquesta va ser empetitida per una gran mostra d’unitat. La gent compartia el menjar, la roba i la llenya.
Al principi les forces soviètiques no van ser agressives. Els helicòpters sobrevolaven la multitud i demanaven a la gent que abandonés els seus llocs i tornés cap a casa.
La situació, ja de per si fràgil, s’agreujà quan l’exèrcit soviètic obrí foc contra els cotxes i comença a donar cops als participants.
El 16 de gener es vessà la primera sang després que matessin un home d’un tret. Quatre dies més tard cinc persones més moriren violentament i molts resultaren ferits quan l’exèrcit soviètic assaltà el Ministeri de l’Interior.
Donat que la resistència tenia un caràcter no violent, els militars a Moscou no podien declarar l’estat d’emergència i prendre mesures dràstiques contra els manifestants.
El 22 de gener es va arribar a un acord a Moscou per posar fi a la violència. Uns dies més tard la gent començà a deixar les barricades.
El 25 de gener es va organitzar un funeral d’estat dedicat a les víctimes, al qual hi van assistir centenars de milers de persones.
Letònia va patir més atacs durant l’agost després de l’intent de cop d’estat a Moscou. De nou les barricades van resultar indispensables com a part de la defensa contra els vehicles soviètics armats.
El setembre de 1991, molt poc després que Letònia restaurés de facto la seva independència, la URSS reconeixia la independència de Letònia, i va començar a retirar les tropes del país.
Les barricades van romandre als carrers del centre de la ciutat durant més d’un any abans no es retiressin finalment a la tardor de 1992.
