Maria-Antònia Oliver obté el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Òmnium Cultural atorga el 48è premi d'aquesta institució

image_pdfimage_print

Òmnium Cultural ha atorgat el 48è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a l’escriptora Maria-Antònia Oliver i Cabrer, per la seva «variada producció literària amb la voluntat de normalitzar la literatura catalana» i pel seu «compromís amb la llengua i el país». El jurat destaca l’obra d’Oliver en els camps de la novel·la, la narrativa, la traducció, el guionatge de ràdio i televisió o el periodisme, que «ha fet de la lectura en català un fet normal, per crear i fer arribar a amplis sectors de públic una llengua amiga i propicia a qualsevol registre de llenguatge».

El veredicte s’ha donat a conèixer avui al migdia a la seu nacional d’Òmnium. El seu president, Jordi Cuixart, ha destacat que Oliver «representa el servei a la cultura catalana i alhora el compromís social, feminista i amb els Països Catalans». «Des de la seva condició de mallorquina, Oliver reflecteix la voluntat per compartir amb totes les cultures del món la nostra cultura i la manera de fer», ha afegit.

Lluïsa Julià, representant del jurat, ha glossat Oliver per «iniciar gèneres narratius gairebé absents de la literatura catalana, com la novel·la negra i detectivesca, amb temes candents, com l’especulació, els negocis bruts o la violència de gènere, presentats en un nou model lingüístic dúctil i pròxim als registres orals i de carrer, col·loquials, així com la ciència ficció o la novel·la eròtica». També ha destacat la traducció al català d’obres d’Italo Calvino, Virginia Woolf, Jules Verne, Mark Twain, Robert L. Stevenson o Herman MelvilleM; d’obres de referència com Moby Dick o Les aventures de Tom Sawyer.

«Després de quinze anys sense escriure, aquest premi ha estat una injecció amb vena de pa amb oli amb tomàquet i olives. Més aviat o més tard espero poder tenir una obra meva a les llibreries» ha destacat Maria-Antònia Oliver en el seu agraïment pel reconeixement.

«Les dones som el 51% de la humanitat, així que hi hauria d’haver tantes dones com homes amb el Premi d’Honor. Encara no hem arribat a la normalitat. Les dones hem d’escriure», ha reivindicat. «Espero que l’empenta de Catalunya per tenir un Estat propi arribi també a les Illes i al País Valencià, si bé anem una mica més retrasats. Catalunya és un gran mirall per a nosaltres i estic convençuda que veuré la seva independència. La dels Països Catalans no ho crec, però lluitaré per ella», també ha dit sobre el moment polític.

FONTÒmnium Cultural
Article anteriorBarricades 1991
Article següentEl 58% dels escocesos, a favor de la independència si el Regne Unit marxés de la Unió Europea