L’espectacle tercermundista del Pertús

image_pdfimage_print

Els passats 11 i 12 de maig vàrem assistir a un “espectacle” veritablement dantesc i tercermundista, a l’enclavament transfronterer del Pertús. Atès que l’Estat francès, a partir de l’11/05/2020 va permetre una nova fase del desconfinament, en què es podia viatjar a comprar fins a 100 quilòmetres del domicili, una allau de gent de nacionalitat francesa —es parla de 1.000 a 2.000 persones— van anar a comprar massivament tabac i alcohol —a la meitat del preu que pot costar a Perpinyà o Narbona— a la vorera esquerra del Pertús, que forma part del barri dels Límits de La Jonquera (Alt Empordà). De fet, això no és nou, cada estiu (i gairebé gran part de l’any) passa el mateix; de tota manera, en aquest cas es podia haver previst molt millor després del tancament de la frontera intercomunitària, ja fa dos mesos. La descoordinació entre l’Estat francès i l’Estat espanyol, i més en una pandèmia tan perillosa i terrorífica, ha estat absoluta, quan són dos països que formen part de la UE i del Tractat de Schengen.

De fet, des del meu punt de vista, aquest turisme d’alcohol, tabac i vehicle privat (combustibles fòssils) és un model de molt baix valor afegit i cultural, i terriblement insostenible, en el marc del nou paradigma del postcovid-19. A més, què passarà ara a partir del divendres 15 de maig, amb la quarantena de 14 dies declarada pel govern espanyol a tots els que venen de “l’estranger”? Per altra banda, un servidor proposaria a aquests ciutadans de nacionalitat francesa que quan s’acabi aquest malson del coronavirus, que un dia visitin el Museu de l’Exili de La Jonquera, a molt pocs quilòmetres del Pertús, i que un altre dia agafin el tren convencional a Narbona, Perpinyà o Argelers, i s’arribin fins a Portbou per visitar el Monument de Walter Benjamin i la magnífica estació internacional dissenyada i construïda l’any 1929 per Eiffel.