El proppassat 20 de novembre 2015 —i coincidint amb el 40è aniversari de la mort del “podrit botxí” com va dir el poeta Joan Brossa— el Govern espanyol va anunciar que accedia a prestar a Catalunya 3.034 milions d’euros del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), sempre i quan la Generalitat complís els requisits específics imposats pel mateix Govern.
El FLA és, directament, una estafa: en primer lloc, perquè a Catalunya l’Estat recapta molt més del que hi gasta (és l’anomenat dèficit fiscal, també dit espoli fiscal); i, en segon lloc, perquè amb el FLA l’Estat no fa cap favor a Catalunya, sinó que fa negoci amb un diferencial d’interessos cobrats sobre els nostres propis diners. Des del 2012 fins ara, Catalunya ha pagat a l’Estat 1.909 milions d’euros en interessos.
Aquesta estratègia ve de lluny. Ja l’any 1985 l’aleshores conseller d’Economia Ramon Trias Fargas, feia el següent advertiment en el seu llibre Narració d’una asfíxia premeditada: “des del primer dia, la gent de Madrid comprèn que la manera més eficaç d’escanyar la nostra autonomia passa per fer-nos el pacte de la fam. Una autonomia sense diners és com un ciclista sense bicicleta”.
Des dels anys 80 ençà els partits i entitats catalanistes han denunciat el constant ofec econòmic i l’espoli fiscal que patim. Ara, val la pena recordar els quatre diputats de Solidaritat per la Independència que durant la legislatura de 2010-2012 denunciaren la injustícia d’aquesta situació en els plens del Parlament català, acabant les seves intervencions —malgrat els intents de censura— amb un “Espanya ens roba”, expressió que va fer fortuna i que ajudà a despertar la consciència política de molts catalans.
Així doncs l’asfixia s’ha produït. A hores d’ara l’autonomia catalana està intervinguda legalment, i l’única manera que Espanya deixi de robar els catalans és esdevenir un estat lliure, sobirà i independent. 72 diputats del nostre Parlament estan compromesos per mandat democràtic a fer la independència.
Molt encertat.