Prof. Dr. Axel Schönberger
Prof. Dr. Axel Schönberger

Ja fa unes setmanes que el professor alemany, Dr. Axel Schönberger, professor de filologia romànica a la Universitat de Bremen, va engegar una campanya de solidaritat amb Catalunya a la plataforma activista change.org. A hores d’ara ja ha recollit més de 96.200 signatures del total de 500.000 que es proposa per tal de fer que el govern alemany es mogui.

La campanya té dues particularitats. La primera és que va adreçada a set polítics internacionals ben coneguts: Jean Claude Juncker, president de la Comissió Europea; António Guterres, secretari general de l’ONU; Angela Merkel, cancellera alemanya; Sergio Mattarella, president d’Itàlia; Theresa May, primera ministra del Regne Unit; Emmanuel Macron, president de França i Vladimir Putin, president de Rússia.

La segona, que ha estat traduïda a 30 llengües diferents, tant europees com asiàtiques, per tal d’assolir el més ampli ressò.

La petició defensa el dret a l’autodeterminació pacífica. En el text explicatiu recorda que “Europeus de tots els països i nacions han de fer tot el possible per assegurar que el conflicte entre el govern central espanyol i Catalunya sigui resolt, aquesta vegada d’una manera pacífica”.

També afirma que “Catalunya pertany incondicionalment a Europa. La Unió Europea i tots els països europeus han d’expressar clarament que qualsevol ús de la força militar en el conflicte actual seria inacceptable i que si de fet nasqués un nou estat català, seria tan benvingut a la Unió Europea com ho va ser, fins ara, la regió de Catalunya amb la seva metròpoli Barcelona i com continuarà sent també Espanya.

Sobre el 155

Recentment, el professor Schönberger, va publicar un article a l’Unilateral que va tenir un gran impacte a les xarxes. Tractava de l’aplicació de l’article 155 a Catalunya. Un article força llarg on, entre altres frases, s’hi podia llegir que “El conjunt de les mesures adoptades pot ser justament qualificat de «cop d’Estat des de dalt» per tal d’aconseguir com a mínim una dissolució temporal dels òrgans centrals d’autogovern de Catalunya i que des d’una perspectiva històrica representa el cop més dur a l’autodeterminació del poble català des de la fi de la dictadura criminal de Franco.”