La campanya electoral per a les eleccions ja està en marxa i les diferents formacions pentinen el territori tot fent actes electorals per mirar de captar el nombre més gran possible de votants de la gran bossa d’indecisos que hi ha en aquesta ocasió. Les enquestes marquen una tendència que aquesta bossa vagi disminuint a mesura que avança la campanya però encara se situa al voltant del 25%, una xifra molt elevada que podria causar grans canvis en el panorama electoral fins que no arribem al dia de la votació. En aquest article analitzarem els programes electorals de les tres candidatures independentistes, les quals, efectivament, es disputen una part important d’aquesta bossa d’indecisos.

Junts per Catalunya

La candidatura del president Puigdemont resumeix els eixos centrals del programa en les primeres dues pàgines i posteriorment desenvolupa el programa en diferents eixos sectorials que s’agrupen en tres grans capítols (Junts per la Justícia, Junts per la Prosperitat i Junts per la Cohesió Social) en un document d’un total de 94 pàgines.

Junts per Catalunya marca com a objectius principals restaurar el president de Catalunya, Carles Puigdemont, el Govern de Catalunya i el Parlament. En segon lloc, volen continuar amb la construcció de la República catalana, seguint els mandats de les eleccions al Parlament del 27 de setembre del 2015 i del referèndum de l’1 d’octubre. Molta relació hi tindria l’objectiu de posar fi a l’aplicació de l’article 155 i a la intervenció financera de la Generalitat així com a l’ocupació policial espanyola a Catalunya, ja que la implementació de la República aniria molt lligada a assolir aquests fets. La resta d’objectius que es marquen depenen fonamentalment de la bona voluntat de l’Estat espanyol: exigir la revocació de les causes pendents per motius polítics i exigir al govern espanyol i al tripartit del 155 l’acceptació dels resultats i la voluntat dels catalans expressada a les urnes.

Aquests darrers punts, segons Junts per Catalunya, són els que possibilitaran el diàleg amb l’Estat espanyol. I defineixen la via del diàleg com la prioritària, remarcant que és el que sempre han fet. Un dels elements que destaquen respecte al programa electoral de Junts pel Sí és que en aquest cas no marquen cap límit temporal per l’acompliment dels objectius del programa.

Durant la llarga definició de propostes electorals sectorials hi costa percebre l’excepcionalitat del moment polític del país, però així i tot, en alguns dels àmbits sectorials s’intueix la voluntat de constitució d’un estat independent. Per exemple, en l’àmbit internacional, s’aposta per “restablir i reforçar la política d’Exteriors amb competències i funcions en matèria d’afers internacionals i multilaterals, afers europeus, cooperació internacional i drets humans” i per disposar de la capacitat de signar tractats. Pel que fa a la seguretat s’aposta per “fer que el Cos de Mossos d’Esquadra exerceixi com a policia
integral de Catalunya i amb el ple exercici de les competències en l’àmbit de la seguretat a Catalunya”. En l’àmbit de les infraestructures destaca el fet que “Catalunya tindrà capacitat per planificar, construir i gestionar un sistema logístic en xarxa que integri els quatre modes de transport i on predomini l’estructura lineal del Corredor Mediterrani, que ha de connectar els ports, els aeroports, les terminals ferroviàries i les àrees d’activitat econòmica de Catalunya”.

Es troba a faltar un nivell superior de detall en altres àmbits rellevants per un estat. Per exemple, en l’àmbit judicial, no es detalla quina seria l’estructura del sistema judicial, tot i que s’enumeren mesures i criteris que hauria de seguir aquest sistema. En l’àmbit de l’administració tributària es parla sobretot del model i de la persecució del frau fiscal, però tampoc es detalla l’estructura que hauria de tenir ni l’assumpció completa de les competències tributàries en territori català. D’altra banda, no es parla ni de control de fronteres i aranzels, ni de la creació d’un document nacional d’identitat català (tot i que sí que es parla d’una identitat digital) entre altres elements estructurals d’un estat independent.

Finalment, la candidatura “juntista” aposta per dur a terme un procés constituent en el qual es debatin els eixos que han de conformar la constitució de la República Catalana.

JxC_PROGRAMA_ELECTORAL

Esquerra Republicana – Catalunya Sí

El programa electoral de la candidatura liderada per ERC està compost d’un total de 63 pàgines i dividit en 5 capítols. En el primer capítol es fa una introducció del context polític actual, en el segon és on es defineixen els eixos centrals i compromisos de la candidatura. En el tercer s’analitza l’anterior legislatura i els diferents fets que hi han ocorregut. En el quart capítol es detallen les mesures sectorials que aplicaria la candidatura en cas d’obtenir el govern de la Generalitat, són 50 mesures encarades a un govern que diuen hauria d’actuar com a primera línia de defensa contra els atacs que estan patint l’escola catalana, els mitjans de comunicació públics i tota la resta d’ens que ens cohesionen com a país. Per tant, s’entenen pensades per un període on Catalunya encara no exerciria com estat independent. Finalment, en el cinquè capítol es detalla el model de República que proposa la candidatura de cara el procés constituent que creuen que caldria impulsar durant la legislatura, de fet marquen aquest procés constituent com a eina per ampliar el perímetre dels partidaris de la República més enllà dels independentistes.

Per analitzar els eixos centrals de la proposta electoral liderada per Junqueras ens centrarem, bàsicament, en el segon capítol, en el qual s’hi marquen 5 compromisos. El primer d’ells és “treballar per fer efectiu el reconeixement del dret a l’autodeterminació exercit pel poble de Catalunya al referèndum de l’1 d’octubre”, en aquest sentit es fan seus el mandat de l’1-O. Un altre dels eixos que es marquen és l’impuls d’un gran diàleg de país amb vocació constituent que eixampli l’àmplia majoria ciutadana a favor de la República Catalana. Aquest punt creuen que ha d’anar acompanyat del “desenvolupament de polítiques per avançar cap a la sobirania financera, cultural, social, energètica i judicial del poble de Catalunya”.

La defensa de “les institucions de Catalunya davant l’agressió que representa la suspensió del nostre autogovern arran de l’arbitrària aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola” és un altre dels compromisos centrals que adopta la candidatura i a partir d’aquí s’enumeren alguns altres elements que ja depenen de la bona voluntat de l’Estat espanyol. En aquest mateix punt es parla de reclamar la retirada immediata de l’article 155 i que s’acabi amb la intervenció de les finances de la Generalitat. Un altre dels compromisos seria “exigir l’alliberament dels presos polítics, la retirada dels efectius policials responsables de la repressió del referèndum de l’1 d’octubre i la finalització de la pressió policial i judicial que coarta l’exercici de les llibertats públiques de la ciutadania i els càrrecs electes de Catalunya”. I finalment, el punt més rellevant, ja que marca l’estratègia de la candidatura per fer “possible l’accés de Catalunya a la plena independència i l’efectiva i pacífica articulació democràtica de la República Catalana” és l’emplaçament a “l’Estat espanyol, i alhora les institucions europees, per assolir una negociació a través de la qual, en peu d’igualtat i sense cap renúncia prèvia per part del Parlament i el Govern”.

En aquest sentit doncs, podem veure força similituds entre els programes de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana-Catalunya Sí pel que fa als eixos centrals. Ambdós marquen objectius semblants i aposten pel diàleg amb l’Estat espanyol. El matís seria que JxCat deixaria la porta oberta a la via unilateral, pel fet de parlar tan sols de la via negociada com a prioritària i en el cas d’Esquerra quedaria menys clar aquest punt, ja que només s’esmenta l’opció negociada.

programaERC

Candidatura d’Unitat Popular

La CUP es presenta a les eleccions, una mica sorprenent, hom podria haver pensat que la formació de l’esquerra independentista hauria optat pel boicot d’uns comicis que estan convocats pel govern espanyol, d’una forma il·legal. El programa electoral de la CUP està estructurat en 3 capítols i té un total de 73 pàgines. En el primers capítols se centren en l’exposició del context actual i dels fets dels darrers mesos. En el segon capítol dediquen un total de 5 pàgines a exposar l’estratègia de la formació anticapitalista per a la implementació de la República. Finalment en el darrer capítol se centren a desplegar el model de República que planteja la candidatura.

Ens centrarem sobretot en el segon capítol, titulat ‘La República de l’1 d’octubre’ on ja en l’inici del capítol s’aclareix que “la CUP-CC vol fer valdre des d’ara mateix la República Catalana de l’1 d’octubre”. En aquest sentit doncs, marquen un termini clar d’implementació d’aquesta força, per tot just després de les eleccions. Procedeix el programa amb un subapartat dedicat a remarcar que en el context polític actual “l’autonomisme no té cap recorregut” i que “les solucions de futur cada vegada estaran més polaritzades: o acceptació resignada de la recentralització, o construcció de la República Catalana”. En aquest sentit detalla amb precisió la intervenció de les institucions a través del 155, la detenció de part del Govern català, la intervenció econòmica de la Generalitat i dels municipis i l’anul·lació de nombroses lleis aprovades pel Parlament de Catalunya per part del Tribunal Constitucional espanyol. Destaca el fet que existeix un bloc entre el PP, PSOE i C’s que ostenten una àmplia majoria a les cambres espanyoles, en el qual hi ha consens en l’aplicació d’aquesta recentralització i atac a les institucions catalanes. En aquest sentit dóna a entendre que la negociació amb Espanya no és possible.

En un segon subapartat s’especifiquen quines seran les línies de treball que giren al voltant de “la materialització i la implementació del mandat popular de l’1 d’octubre, és a dir: la construcció de la República”. Així, la formació independentista marca com a àmbits d’actuació l’institucional, on l’administració s’ha d’oposar frontalment al 155 i implementar la República; a escala municipal, en el desplegament i la construcció de sobiranies; a escala de poder popular, potenciant l’autoorganització i la mobilització popular per defensar la república; i a escala internacional, teixint aliances a tots els nivells. Remarquen que la implicació popular serà clau i que “la font de sobirania és el poble català”. També creuen important el fet que “desplegament del projecte republicà ha de ser en clau de garantia de drets i d’horitzó constituent” i “teixir xarxes de contrapoder i d’autogestió en àmbits com l’alimentació, l’energia, les cures i la gestió de serveis i equipaments públics entre altres”. A més proposen buscar aliances arreu dels Països Catalans, a la resta de l’Estat espanyol i en l’àmbit internacional. I conclouen que “no existeix la possibilitat de generar una negociació bilateral amb l’Estat espanyol en igualtat de condicions” i que “la unilateralitat s’ha demostrat com l’única manera possible d’avançar”.

Un altre pilar del programa és la proposta de Govern de concentració per la construcció de la República. La CUP estaria disposada a formar part d’un govern d’aquestes característiques que “situï el seu objectiu prioritari en la materialització de la República” i que no en dilati els terminis. En cas contrari si es proposa un “Govern que pretengui un retorn a l’autonomisme, o que entengui el diàleg amb l’Estat espanyol com a punt de partida al qual supeditar-se” la formació de l’esquerra independentista “optarà per una tàctica de no col·laboració, a través de la no assistència als Plens o el vot de bloqueig, ja que entendrà que s’haurà ignorat el mandat popular de l’1 d’octubre així com la proclamació de la República el 27 d’octubre al Parlament”.

Finalment, la CUP proposa promoure l’inici d’un Procés Constituent com un procés que haurà de ser democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant, i que ha de culminar amb la redacció i aprovació de la constitució de la República, la qual haurà de ser refrendada en un Referèndum.

programaCUP_21D_reduit